dissabte, 6 de gener de 2007
> Joan Coromines, deu anys
la galeria
JOSEP FERRER I COSTA.
Ara fa deu anys, la nit del 2 de gener de 1997, moria Joan Coromines, el filòleg més important de Fabra ençà. Ho feia a Pineda, lloc que l'havia acollit després de la seva jubilació com a catedràtic de la prestigiosa Universitat de Chicago, jubilació que posava punt final a l'exili a què l'abocà la derrota de la Guerra Civil i la invasió de Catalunya per les tropes franquistes. L'obra de Coromines –el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l'Onomasticon Cataloniae– dóna resposta, de manera global, a l'etimologia de la llengua catalana. Però Coromines no és només un referent en el camp de la lingüística, sinó que també ho és en el terreny cívic i patriòtic, ja que fou sempre fidel, en unes circumstàncies no sempre fàcils, a la llengua catalana i al país que la parlava. Alguns diran que els principis amb què va combregar Coromines, principis fonamentats en la fidelitat a una llengua i a una pàtria, en l'esforç i la tenacitat per servir aquests ideals, en l'austeritat que relligava tots aquests elements, són principis passats de moda. En uns moments en què predominen els guanys fàcils, el compromís estantís, l'abundància i la mol·lície, Coromines és un model incòmode, perquè posa en evidència la poca substància de molts dels falsos principis que ens volen encolomar. Des de la seva actitud científica i moral, Coromines continua essent un model per als catalans i catalanes del segle XXI que no es volen deixar enganyar.
|
