dijous, 4 de gener de 2007
> L'ofici d'explicar
la galeria
LLUÍS FREIXAS MASCORT.
Els vicis i les virtuts del periodisme han generat tota mena de sentències, com ara la que li atribueix la missió d'auscultar el món en dues hores i emetre un diagnòstic en dues més. Aquesta, però, com la majoria, fa referència al periodisme d'alta volada. Si vostès volen saber alguna cosa del periodisme domèstic n'han de parlar amb Miquel Diumé, que ha exercit la professió durant quaranta anys i que fins al canvi d'any era director de Radio Nacional de España a Girona. Ha cobert des de visites de presidents, consellers i ministres fins a la roda de premsa més extemporània que s'hagi pogut convocar, i encara trobava temps per trucar diàriament a l'alcalde de la seva ciutat i explicar-li un acudit. Ell sap molt bé de les grandeses i les misèries de la feina, i com es pateix quan no es tenen ni les dues hores que dèiem. «Si en una hora havies d'entrar en antena sis cops no tenies temps d'actualitzar el tema, i a vegades ni d'escriure'l», explicava diumenge a aquest diari. Certament, hi ha un periodisme que s'escriu amb moltes majúscules, però hi ha també un periodisme discret que s'escriu amb hores, esforç i modèstia per compensar sous baixos, precarietat laboral, plantilles reduïdes i la pressió empresarial o de l'administració. Ara, amb 58 anys, Miquel Diumé s'ha jubilat. Ell guanyarà temps i aquesta professió, magnífica i dissortada alhora, continuarà exercint de consciència ciutadana al mateix temps que es tapa les vergonyes.
|
