dijous, 4 de gener de 2007
> La primera trucada a la sogra
La família d'Amri Nasreddine no entenia res. Abans que se l'emportessin, va dir a la seva dona que avisés un cosí que viu a Barcelona i el seu germà. Però se li van endur els telèfons i va haver de trucar a la seva mare, a Tunísia, perquè en donés part a una matrimoni de parents que viuen a Barcelona. Encara no eren quarts de sis, la mare els va trucar i també es va posar en contacte amb el pare, que viu instal·lat amb una nova família a Tolosa de Llenguadoc des de fa vint-i-set anys. Entre les vuit i les deu del matí van trobar la dona de Nasreddine espantada com un pollet al sofà de la casa del carrer Quirze Jordà. L'havien portat a la residència perquè s'havia desmaiat i, quan la van tenir reanimada, la policia la va tornar a casa i allà la va deixar. El seu pare, un home perfectament europeïtzat, li deia que no tingués por d'explicar el que havia passat. Amb serenitat, provava de trobar una explicació:«Miri, el poble tunisià sap que el poble espanyol va ser el primer que va manifestar-se contra la guerra. I li té molt de respecte. Estic segur que el meu gendre és a la presó per un error. Ell viu aquí, és un ciutadà d'aquest país. Com podria un ciutadà d'aquest país atemptar contra ell mateix?»
|
