| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dijous, 4 de gener de 2007
>

El govern vol que Andorra participi en la projecció del català i entri al Ramon Llull

Carod es compromet que en un any es decidirà quin és el millor traçat per connectar Catalunya i el principat per via fèrria

ODEI A-ETXEARTE. Barcelona
El govern pretén que Andorra col·labori en la projecció internacional del català a través de l'Institut Ramon Llull. I per ara la predisposició del principat és «total i absoluta», segons fonts coneixedores de la negociació. Per això el director de l'institut, Josep Bargalló, es reunirà properament amb el seu ministre de Cultura, Juli Minoves, amb l'objectiu de perfilar com participaria Andorra dins d'aquest ens que promou la difusió de la llengua i la cultura catalanes fora del seu domini lingüístic. Aquest és un dels acords a què van arribar ahir el conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el cap del govern andorrà, Albert Pintat, després de reunir-se a Andorra la Vella. Carod, a més, va prometre que en un any es definirà la connexió ferroviària amb el principat.


+ Albert Pintat i Josep-Lluís Carod-Rovira, després de la reunió. Foto: ARTURO CARNÉ EFE

Llengua i infraestructures. Aquests van ser els dos eixos centrals de la reunió que van mantenir ahir Carod i Pintat, en el que va ser el primer viatge oficial del vicepresident a l'estranger. Catalunya i Andorra comparteixen interessos evidents en aquestes matèries, i de la trobada van sorgir un grapat d'acords i compromisos. Bargalló i el ministre de Cultura i Exteriors andorrà negociaran properament la incorporació del principat a l'Institut Ramon Llull, atenent que Andorra és l'únic Estat que té com a única llengua oficial el català. Així ho va avançar el mateix Carod, que va referir-se a la necessitat de trobar «espais de col·laboració» a l'hora de projectar la llengua internacionalment. Fonts de la vicepresidència admeten que hi ha una certa dificultat jurídica a l'hora d'articular la col·laboració d'Andorra dins del consorci, ja que un Estat no pot estar al mateix nivell que altres entitats, corporacions o institucions que la componen. Bargalló i Minoves determinaran com es traduirà jurídicament l'entrada d'Andorra. El nou Estatut és ambigu quan parla dels acords de col·laboració i dels tractats internacionals que pot subscriure la Generalitat. Però assenyala que sempre ha d'actuar «respectant la competència de l'Estat en matèria de relacions exteriors». A més, Minoves es trobarà properament amb el secretari d'Afers Exteriors, Albert Royo, per impulsar un conveni de cooperació.

Pel que fa a les infraestructures, el conseller de la Vicepresidència va comprometre's que en un any s'haurà enllestit un estudi per determinar per on s'hauria de traçar la connexió ferroviària entre Catalunya i Andorra. A hores d'ara, el govern no descarta cap de les dues possibilitats que figuren en el pla d'infraestructures: prolongar la via de Renfe que passa per Puigcerdà i Alp fins a la Seu d'Urgell i Andorra, o allargar la línia que arriba fins a la Pobla de Segur i que pertany als Ferrocarrils de la Generalitat. Pintat va assegurar que el principat també negocia amb França per millorar la línia que enllaça Tolosa amb Puigcerdà, i va insistir en la necessitat de garantir un trànsit fluid de persones i mercaderies. Carod i el cap del govern andorrà també van parlar sobre el futur aeroport de la Seu d'Urgell, que té un «interès clau» per a la Generalitat. El vicepresident va recordar que la comissió d'Urbanisme de Lleida va facultar el govern per iniciar l'expropiació dels terrenys on s'hauria de construir. Una vegada expropiats, s'estudiarà si és «viable» aixecar-hi un aeroport «d'aquestes característiques». Si no fos així, segons Carod, el govern «hauria de donar una altra finalitat» a l'espai.

Abans de reunir-se amb Pintat, però, el vicepresident va visitar la Seu i va entrevistar-se amb el bisbe i copríncep episcopal d'Andorra, Joan Enric Vives. Carod va informar-lo dels continguts de la nova llei de culte, que pretén «donar cobertura legal a les noves realitats religioses emergents», i va expressar la voluntat del govern de mantenir unes «excel·lents relacions amb l'Església catòlica».



CRÍTIQUES DE CDC
D'altra banda, CDC va carregar contra la proposta de Carod de racionalitzar els casals catalans a l'estranger fent-los coincidir amb les delegacions en alguns països. Els convergents sostenen que el govern pretén substituir «una iniciativa social que, molt sovint, té més de cent anys de vida».


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Visita a Puigcerdà

>El govern vol una connexió ferroviària amb Andorra

>El govern vol una connexió ferroviària amb Andorra

>El govern vol una connexió ferroviària amb Andorra

>El govern vol una connexió ferroviària amb Andorra

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.