La novel·la L'hivern del Tigre, que l'escriptor riberenc Andreu Carranza va publicar fa poc més de dos anys per recuperar la figura del general carlí Ramon Cabrera, s'ha convertit ara en una ruta turística i literària que recorre alguns dels principals escenaris de la trajectòria vital i militar del Tigre del Maestrat. Ara que s'acaba l'Any Cabrera, en què diferents institucions, ajuntaments i organismes del territori han commemorat el segon centenari del naixement de Cabrera (Tortosa, 1806 - Wentworth, Anglaterra, 1877), l'Institut Ramon Muntaner ha editat un díptic amb la ruta literària. A més, per al gener també ha organitzat una sortida en què participarà l'autor de L'hivern del Tigre. La ruta comença a la vila de Flix, que en realitat és el punt final de les aventures de Cabrera abans de fugir amb quatre llaguts i començar el seu exili a l'estranger. «És una cosa curiosa, perquè Cabrera va passar el riu pel mateix punt que un segle després van escollir els últims republicans, quan van perdre la batalla de l'Ebre», explica Carranza. Així, en acabar la primera guerra carlina (1833-1840) i perduda la seua capital, Morella, el general Cabrera, amb uns 10.000 soldats i familiars, va travessar l'Ebre per Flix i Riba-roja d'Ebre.

Amb tot, la ruta de L'hivern del Tigre no segueix exactament el mateix itinerari que s'endinsava al Maestrat carlista, i que Carranza va fer fa uns anys amb l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i la seua dona, Marta Ferrusola. Aquesta nova ruta, que pot fer-se en un sol dia, continua fins a la població lleidatana de Maials, l'escenari d'una de les derrotes més agres experimentades per Cabrera, l'any 1834. De fet, la desfeta de Maials va servir perquè el Tigre situés la fita dels seus dominis riu avall. Els següents punts de l'itinerari són Móra d'Ebre i el seu castell, que va ser un important baluard isabelí durant gairebé tota la guerra de Cabrera. Així, les tropes del Tigre no van aconseguir la rendició del castell de Móra d'Ebre fins al 1837. Tres anys més tard, Cabrera també va passar la seua llarga convalescència a Ca Montagut de Móra d'Ebre, que va convertir en el seu quarter general. La ruta continua cap a Miravet, el poble de Torner (un dels capitostos més importants de les tropes de Cabrera), i també del castell templer que va ser reaprofitat pels carlins. Però, sobretot, a Miravet va nàixer la mare del Tigre, Maria Griñó, que va ser afusellada per les tropes liberals pel simple fet d'haver portat Cabrera al món. Les poblacions que tanquen la ruta de L'hivern del Tigre són Xerta, on Cabrera va protagonitzar un dels moments més brillants de la seua carrera militar; Gandesa, una de les places estratègiques que el Tigre va cobejar des de l'inici de la guerra; Vilalba dels Arcs, on hi ha una casa noble amb una inscripció que informa que en una de les habitacions hi va dormir «don Ramón Cabrera», i Maella, en què les tropes carlines van aconseguir una victòria extraordinària, que va tenir ressò per tot Europa.

En aquesta línia, l'autor de L'hivern del Tigre fa una valoració molt positiva dels actes organitzats pel bicentenari de Cabrera, ja que han servit per «rescatar de l'oblit» la figura d'un dels ebrencs més importants i coneguts de la història. «La seua figura, al marge de les ideologies polítiques, ens serveix per retrobar-nos amb la nostra història i conèixer-nos a través de les persones que són paradigmes de la terra i de la sang», hi afegeix Carranza. De fet, l'escriptor conclou que si Ramon Cabrera, en lloc de general carlí, hagués sigut un heroi de la guerra de Secessió nord-americana, Hollywood ja hauria fet desenes de pel·lícules. De fet, algú va sondejar la possibilitat de portar L'hivern del Tigre al cinema, però el projecte s'ha refredat pels elevats costos de producció.