La llei de barris, aprovada el juny del 2004, va ser un dels projectes estel·lars del conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, durant l'anterior legislatura. El mandat, escurçat per l'anunci d'eleccions anticipades, només va permetre fer tres convocatòries d'aquests ajuts. Tot i això, en el darrer concurs, el 2006, el conseller de Política Territorial recordava que només en tres anys havien actuat en 47 barris, quan l'objectiu inicial era fer-ho en 40 durant els quatre anys de la legislatura. El nou executiu, però, vol continuar amb la feina iniciada, i per això no ha tardat a donar el vistiplau a la quarta convocatòria d'aquesta llei. El pròxim concurs es va aprovar ahir al matí en la quarta reunió ordinària que celebra el govern d'entesa.

Com en els tres concursos anteriors, la inversió de la Generalitat continua sent de 99 milions d'euros destinats a cofinançar fins a un 50% els projectes de rehabilitació i millora de barris d'arreu de Catalunya. L'altre 50% va a càrrec dels ajuntaments que impulsin algun projecte al seu municipi. Així doncs, enguany es generarà un volum d'inversió global de 198 milions d'euros aportats a parts iguals pel govern i els consistoris, que caldrà sumar als 600 milions aportats en els tres concursos anteriors.

LA NOVA CONVOCATÒRIA
A partir del gener –falta concretar el dia exacte– i durant dos mesos, els consistoris poden presentar els projectes que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica d'alguna de les seves àrees. Cada municipi pot presentar una única proposta, a excepció de Barcelona, que pot elaborar-ne dues per a dos barris diferents. Un cop la Generalitat hagi rebut tots els projectes, que segons les previsions del govern superaran el mig centenar, com en les edicions anteriors, començarà a treballar la comissió de gestió del fons de foment del programa de barris. Aquesta comissió s'encarregarà d'analitzar cada una de les propostes presentades, escollirà quines poden ser finançades i per quina quantitat. La determinació presa per la comissió serà transmesa al conseller de Política Territorial. Serà precisament Joaquim Nadal qui adoptarà la resolució definitiva.

En els criteris per determinar les àrees que poden aspirar als ajuts es pren en consideració si tenen dèficits en equipaments, presenten problemes demogràfics com ara l'envelliment de la població, o tenen dificultats de desenvolupament econòmic. És per aquest motiu que tant la comissió com el conseller valoraran, entre altres aspectes, que les propostes incloguin millores en l'espai públic o la supressió de barreres arquitectòniques.

Els tràmits per escollir els projectes es poden prolongar fins a sis mesos, asseguraven fonts del govern. «El conjunt de barris escollits és fruit d'una puntuació rigorosíssima, i plantejada d'acord amb els barems del reglament que desplega la llei de barris», recordava el responsable de Política Territorial, Joaquim Nadal, quan es van fer públics els ajuts de la tercera convocatòria, a finals del mes de maig passat.

PROJECTES EN MARXA
En tres anys han estat 47 els barris que han obtingut aquests ajuts. Ja estan en marxa i comença a veure's sobre el terreny els trenta projectes beneficiats de les dues primeres convocatòries. El 2004, el govern va invertir en 13 projectes, dos dels quals de la ciutat de Barcelona, i el 2005 van ser 17. Des del mes de juny passat ja s'estan engegant i tramitant els 17 projectes –dos dels quals també s'executaran en zones de la capital catalana– de la tercera convocatòria. En la d'enguany, del 2006, un 70% dels ajuts van recaure en ciutats de l'àrea de Barcelona.