El primer rector de la UdG, Josep Maria Nadal, ja es mira amb nostàlgia la universitat. Fa sis anys que no és el rector i ara és «un professor normal i corrent» de Lletres. Mentre de fons van cantant els números de la loteria de Nadal, fent el cafè, podríem dir que fa un parèntesi entre el seu viatge a Mèxic i unes futures vacances a París, una ciutat que fa trenta anys que no visita.

Com que cada vegada és més difícil trobar els orígens de les coses, la pausa amb l'exrector guanya a mesura que va mirant enrere. Recorda que el 1991 era una època més romàntica que l'actual, amb més idees, més emprenedors i de donar més empenta a la societat. Temps diferents. «Ara potser no sabria ser rector», certifica. Una sentència que denota que els temps han canviat i el rector Pep, també.

Tot el procés dels inicis necessita la visió necessària d'uns dels impulsors de la utopia de la UdG. Ara, en el moment dels records, Nadal evoca la figura de l'empresari Jaume Casademont, «que sempre va lluitar perquè la universitat fos un bullidor d'idees». I també té un agraïment especial per a Josep Arnau. «Ell, mai ha tingut el reconeixement que es mereix perquè va tenir un paper més important del que sembla.»

I Arnau, li contesta: «Va ser la culminació de tot un somni de moltes persones. Un somni social, humà, econòmic...», era «un bullidor de grans utopies i pensaments que ara no estan de moda però que més valdria», afegeix Nadal.