dijous, 21 de desembre de 2006
> Nadal
la columna
MANUEL CUYÀS.
Jo m'havia pensat fins ara que els amics i comentaristes polítics que lamenten que Franco o Pinochet morissin al llit parlaven en metàfora: que quan deien llit, morir al llit, volien dir ocupant el poder, com va passar amb Franco, o sense ser finalment jutjat, com ha passat amb Pinochet. Ah, doncs no senyor. Escoltant i llegint els comentaris d'aquests dies he entès que molts d'aquests amics i persones de tota confiança no acceptaven per a Franco i Pinochet cap classe de llit, ni tan sols el llit dur i perpetu de la presó, sinó que senzillament i expeditivament haurien volgut veure els dos dictadors passats per les armes o passats per coses pitjors. Ara que s'acosten els dies en què tothom va adelerat per celebrar els naixement d'un nen que va acabar mort en una creu, ara, aquests dies, he descobert que tinc amics i comentaristes de referència que són partidaris de la pena de mort. És molt fàcil ser-ne contrari quan es tracta de Sacco i Vanzetti o de Salvador Puig Antich o de Companys o de qualsevol persona que ha estat executada sent innocent o a causa d'un error judicial. La sinceritat dels abolicionistes es posa a prova quan l'acusat és un criminal convicte i confés, un infanticida insofrible o un genocida sinistre i sense ànima com Franco, com Pinochet o com tants militars o governants que no han concedit a milers de persones el dret natural de morir al llit. Jo puc entendre que hi hagi gent que formant part de la massa nerviosa surti al carrer a donar suport a un guarda que ha estat ficat a la presó per haver matat amb la seva pistola un delinqüent. Entenc que aquest fet serveixi per posar en qüestió la seguretat del país i que plantegi problemes morals i judicials. Ara: també aquests dies, dies de llums als carrers i de pessebres amb un bou i una mula, jo he sentit l'alè d'amics i coneguts satisfets pel fet que el delinqüent fos mort pel guarda i he sentit com convidaven a actuar d'igual manera mortífera a tothom si una ocasió semblant es presentava. Amics, coneguts, comentaristes de confiança, bon Nadal.
|
