dimecres, 20 de desembre de 2006
> 1984 reedita les cartes de la Gran Guerra escrites pel palamosí Frederic Pujulà
És un dels pocs testimonis catalans del conflicte de 1914
EVA VÀZQUEZ.
Girona
Edicions de 1984 ha recuperat En el repòs de la trinxera, un recull de cartes mai no enviades de l'escriptor palamosí, periodista, dramaturg i pioner en la difusió de l'esperantisme a Catalunya Francesc Pujulà a través de les quals rememora l'experiència al front durant la I Guerra Mundial, abomina el militarisme i exposa amb cruesa el soldat reduït a carnassa.
|
Contra l'entusiasme, l'èpica i fins el lirisme amb què artistes i intel·lectuals de tot Europa van celebrar la viril oportunitat d'allistar-se en la I Guerra Mundial, Francesc Pujulà (Palamós, 1877-Bargemon, Provença, 1963) va descriure el camp de batalla com una experiència del deshonor, l'enviliment i la putrefacció. Havent publicat els primers articles a La Senyera del Palamós natal, de jove es va traslladar a Barcelona per cursar estudis de dret, on aviat destacaria com un dels principals portaveus del catalanisme polític, sobretot a través de les seves col·laboracions al setmanari modernista Joventut i, més endavant, al diari republicà El Autonomista de Girona, i com un dels més actius propagadors de l'esperanto, llengua en la qual escriuria alguna de les seves obres. Arran d'un dels seus articles, el 1906 va haver d'exiliar-se a París, on va casar-se i va sol·licitar la ciutadania francesa per evitar represàlies en tornar a Catalunya. L'agost de 1914, però, l'esclat de la guerra va sorprendre'l a París, i va ser mobilitzat immediatament i enviat a la trinxera, on passaria quatre anys combatent cos a cos amb la baioneta calada, sabotejant línies telefòniques, tremolant de gana i fred a Verdun, a Bar-le-Duc, a Compiègne, i escrivint en el repòs del seu exigu aixopluc unes cartes punyents, sense data, al també escriptor i polític palamosí Salvador Albert Puy (1868-1944), a qui transmetria una imatge ben poc digna d'heroisme: la d'una corrua homes atemorits, amorrats al fang per cavar amb les ungles regues interminables sota el xiscle dels obusos sense saber del cert si construïen un refugi o la seva tomba. Aquestes cartes, aquests «parracs amb gust de tabac, de terra, de quitrà, de cuiro, de tot, fora de pa», mai no van ser enviades al seu destinatari, però van ser aplegades, oportunament dedicades a l'amic, en un llibret publicat el 1918 pel llibreter Antoni López amb el mateix títol amb què ara les recupera Edicions de 1984, En el repòs de la trinxera. Els textos, editats i prologats per Joaquim Martí, es complementen amb una conferència llegida pel mateix autor a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, el 1920, sobre «Les representacions teatrals als camps de batalla de França», un treball emotiu i escruixidor alhora sobre el simulacre d'esperança que aquells muntatges improvisats dels «missatgers de la civilització» impartien entre la soldadesca, «el públic de la brutalitat, de la misèria, de la brutícia». Desmobilitzat el 1919, Pujulà va tornar a Barcelona, però l'idealisme amb què havia somiat en la fraternitat dels pobles s'havia definitivament apagat. El destí no va jugar-li a favor: el 1921 va haver de fugir de nou a França assetjat pel govern de Primo de Rivera, i el seu retorn, el 1933, va durar el temps just de viure la Guerra Civil, la victòria franquista i una condemna a mort en judici sumaríssim que no es va executar però que va impedir-li exercir mai més el periodisme i l'advocacia. Va morir apartat de tota vida pública al departament del Var, a la Provença.
|
)
