La comissió es reunia per segon cop en cinc mesos. El primer va ser l'11 de juliol passat, i d'allà va sortir l'encàrrec d'elaborar dos estudis per analitzar les diferents opcions en què es podria fonamentar la demanda d'una reforma legislativa que accelerés els processos de desallotjament d'immobles ocupats. Un des de l'àmbit del dret civil i un altre des del penal. Ahir s'exposaven els resultats dels treballs, elaborats pel catedràtic de dret civil d'ESADE Sergio Llevaría i pel catedràtic de dret penal de la Universitat de Lleida Ramón García Albero.

En la reunió, que va estar presidida per l'alcalde, Jordi Hereu, hi van participar el regidor i el gerent de Seguretat i Mobilitat, Ferran Julián, i Joan Albert Dalmau, el cap de serveis jurídics de l'Ajuntament, Rafael Jiménez Asensio, i els regidors Ricard Gomà, per ICV; Ricard Martínez, per ERC; Joaquim Forn, per CiU, i Alberto Villagrasa, pel PP. A la sortida, cap d'ells no va fer referència a les diverses vies a explorar plantejades pels dos catedràtics, ja que, segons fonts municipals, es tractava «d'un document de treball per començar a fer feina», a partir del qual caldrà arribar a un consens per triar l'estratègia a l'hora d'elevar la petició a les Corts espanyoles.

Julián va insistir en el fet que el model a seguir no buscarà criminalitzar l'ocupació, però sí «accelerar els mecanismes per dur a terme els desallotjaments», tal com ja es fa quan el local afectat és de titularitat pública. En aquests casos el desallotjament s'efectua de manera gairebé automàtica, i la usurpació no dura més de 48 hores. Julián no s'explica que en dos dies es pugui fer fora els esquàters si la titularitat és pública i això mateix no es pugui aplicar «en tots els casos». L'exemple, va dir, ha de ser el que va passar amb els esquàters de La Makabra a Can Ricart: un desallotjament ràpid com a mesura cautelar.

La prudència, o l'opacitat, a l'hora de desgranar el contingut dels dos estudis, que no va transcendir més enllà de les generalitzacions de Julián, respon a la voluntat de buscar un consens entre tots els partits per tenir més força en la petició a l'administració estatal. També per això es posa l'èmfasi en la no-criminalització del moviment. L'opció contrària significaria el rebuig d'ICV, que vol despenalitzar l'ocupació –tipificada com a delicte al Codi Penal–, una demanda que ja va elevar al Congrés dels Diputats el 1998, quan estava integrat al grup mixt.

DESMARCATGE D'ERC
Precisament una referència, en l'estudi de García Albero, a aquesta petició de l'any 1998 va provocar ahir l'enuig del representant d'ERC. Segons van relatar diversos participants en la reunió, Ricard Martínez va exigir que es retirés una frase que deia que ERC havia estat un dels grups a fer la petició, i que s'aclarís que va ser una petició del grup mixt, del qual els republicans també formaven part. Com que no es va complir la seva exigència, el republicà se'n va anar.

Martínez assistia com a suplent de Pilar Vallugera, la titular d'ERC en la comissió, però és un dels principals impulsors de l'intent d'accelerar els desallotjaments. No en va és regidor de Gràcia, un dels districtes amb una major presència d'esquàters, i aquest estiu ja va demanar públicament als jutges més celeritat.

El líder d'ERC a Barcelona, Jordi Portabella, va evitar més tard pronunciar-se sobre els informes, tot i que va advertir que ja estan en mans dels serveis jurídics del grup per determinar si cauen «en valoracions polítiques que estarien fora de lloc». El desmarcatge ahir d'ERC del govern municipal accentua la crisi oberta per Hereu i Portabella pel possible trasllat dels Encants a la Monumental. Oportunament per ERC, que comença a desmarcar-se dels seus socis per la proximitat de les municipals.

La reacció de Martínez va donar arguments a CiU i al PP, que tot i respectar el pacte de silenci sobre el contingut dels papers, van coincidir a criticar la «manca d'unitat de criteri», en paraules del convergent Joaquim Forn, del govern municipal, a qui també va acusar de no aprofundir en la via administrativa, on sí que té competències l'Ajuntament: «Hi ha coses que es poden fer i no es fan, com ara actuar quan hi ha casos de molèsties als veïns, sorolls i consum de drogues», va dir. També aquí coincidia amb el representant del PP, que va acusar l'equip de govern de no actuar «en àrees que sí que són de la seva competència» i va qualificar la reunió de «decebedora».