Tota la informació que arriba del cas Litvinenko s'ha d'agafar amb pinces. Alguna cosa ha passat a Europa que va més enllà de la mort –suposem que assassinat– de l'exagent rus Aleksandr Litvinenko. L'epicentre de la crisi estaria situat a l'Hotel Millennium, a la Grosvenor Square de Londres. Allà, al bar Pine de l'hotel, l'1 de novembre, Litvinenko es va reunir amb tres persones: Andrei Lugovoi, Dmitri Kovtun i, suposadament, Viatxeslav Sokolenko.

Lugovoi i Kovtun havien coincidit a la KGB i Sokolenko amb ells dos en una escola militar russa d'elit. Es va detectar radioactivitat en els avions en què Sokolenko i Lugovoi van anar fins a Londres, cosa que indicaria que el poloni 210 va viatjar amb ells des de Moscou. Però Litvinenko s'havia reunit poques hores abans amb el professor Mario Scaramella, col·laborador amb la comissió parlamentària Mitrokhin, que investiga el paper de la KGB a Itàlia, i al qual es relaciona amb els serveis secrets italians. La reunió entre Litvinenko i Scaramella es va fer en un restaurant japonès, l'Itsu Sushi Bar, i l'italià li hauria donat una llista amb els noms dels possibles assassins de la periodista russa Anna Politkóvskaia. Aquesta periodista, crítica amb el president rus, Vladímir Putin, per la violació dels drets humans a Txetxènia va ser assassinada per un pistoler que la va tirotejar a la porta de casa seva a Moscou el 7 d'octubre. S'han trobat restes de poloni 210 al restaurant japonès i Scaramella també presenta símptomes de contaminació. Això indicaria que Litvinenko ja havia tingut contacte amb el poloni 210 abans de la reunió de l'Hotel Millennium amb Kovtun, Lugovoi i Sokolenko. Litvinenko s'hauria reunit fins a quatre vegades amb Lugovoi durant l'octubre, aquest durant els dies que va estar a Londres va veure un partit de Champions de l'Arsenal, a l'estadi del qual es van trobar restes de radiació. També es van trobar restes de radiació a l'ambaixada britànica a Moscou, on Lugovoi va ser per demanar un visat per volar a Londres. I també hi havia poloni 210 en els avions que el van portar i tornar de Moscou a Londres i en l'habitació de l'hotel on va estar allotjat. Lugovoi és la relació del cas amb Eigor Gaidar, l'exprimer ministre rus que es va trobar indisposat, encara no és clar si també per poloni 210, mentre estava a Dublín per fer unes conferències. Lugovoi era guardaespatlles de Gaidar, i aquest és un acèrrim opositor de Putin.

LES PECES CLAU
Lugovoi sembla, doncs, la peça clau del cas Litvinenko perquè es va convertir en una autèntica font de radiació. Sembla que el seu estat és molt greu perquè també hauria ingerit poloni 210 que li hauria provocat un deteriorament greu de fetge, ronyons i budells. Si Litvinenko va acumular cent vegades més radiació que la necessària per matar-lo, Lugovoi n'hauria d'haver acumulat molta més. El rastre radioactiu que ha deixat seria la demostració que voluntàriament o involuntàriament aquest exagent del KGB hauria estat transportista del poloni 210.

L'altra persona que va ser a la reunió del Millennium, Dmitri Kovtun, sembla que hauria arribat també irradiat a Londres després de contaminar dos pisos d'Hamburg, on va fer escala procedent de Londres, i on viuen dos fills, la seva exdona, el company sentimental d'aquesta i la seva exsogra. Tots afectats per radiació.

Hi ha, però, uns aspectes curiosos de tot el cas que fan que aquest no acabi de quadrar. Per exemple, que poc abans del cas Litivinenko, des de Londres, s'advertís de la possibilitat d'un atemptat terrorista realitzat amb explosius transportats a les bosses de mà dels passatgers dels avions simulant que eren productes higiènics. Es van establir unes fèrries normes de seguretat que han hagut de seguir tots els europeus que han agafat avions aquestes últimes setmanes i que aquestes no han servit per res perquè l'amenaça no era química sinó radioactiva i, per tant, indetectable amb aquests controls.

L'altra cosa curiosa és l'excés de poloni 210 que s'ha trobat. Aquest material radioactiu no és fàcil de trobar, és molt car i deixa rastre per on passa i mata però a poc a poc. Litvinenko, per exemple, va tenir temps d'acusar directament Putin de la seva mort. Quin servei de seguretat es gasta 30 milions de dòlars en poloni 210 per eliminar un exagent traïdor? És un mètode massa aparatós si no és que es vol donar expressament un missatge. I a més té el perill que les autoritats britàniques iniciessin una investigació, com han fet, perquè la mort de Litvinenko ha posat en perill la mateixa població. Tan important era Litvinenko per al govern rus? Potser pel govern rus no, però per antics companys seus, sí. Aquesta és l'altra hipòtesi que s'ha manejat aquests dies. Una mena de revenja entre exespies russos. Tot i així, la pregunta sobre el perquè s'ha utilitzat aquest mètode tan escandalós i car continuaria vigent.

Una altra reunió de Litvinenko amb el seu protector, el milionari rus Borís Berezovksi, a les oficines del magnat a Londres on també s'ha trobat radiació obren una nova via que tornaria a portar la investigació cap als oligarques que es van fer la barba d'or durant l'època de la presidència de Borís Ieltsin i als quals Putin ha anat pressionant políticament i judicialment fins a aconseguir empresonar-los o portar-los a l'exili. Potser la mort de Litvinenko més que un ajustament de comptes entre espies és una continuació de les lluites pel poder a Rússia entre Putin i els oligarques?