Carod definirà la política lingüística del govern en el pròxim ple del Parlament –com a resposta a una interpel·lació del seu propi partit–, però divendres ja va deixar clar que «tanta obligació hi ha de complir la llei de banderes com la llei de política lingüística». El seu equip va insistir ahir en la mateixa idea: des de la conselleria s'inspeccionarà l'aplicació de la norma i se'n desenvoluparan tots els continguts. Tot i això, van advertir que les sancions econòmiques amb què s'ha de castigar el seu incompliment són l'«última conseqüència» d'aplicar-la fil per randa i es redueixen a «àmbits molt específics» com és el cas de les aerolínies. El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ja ha dit que creu «més efectiu convèncer, incentivar i persuadir abans que sancionar».

Després que els republicans acatessin les ordres de José Montilla de penjar la bandera espanyola a les seves conselleries, ERC pretén filar prim amb tot el que fa referència a les polèmiques lingüístiques i no quedar sense discurs. El portaveu d'ERC al Parlament, Joan Ridao, va desdir-se ahir d'unes declaracions del conseller d'Educació, Ernest Maragall, en què es manifestava a favor del decret d'ensenyaments mínims a primària que va aprovar el govern espanyol, i que introdueix una tercera hora de castellà a les escoles. Va subratllar que l'únic que ha acordat l'executiu és encarregar un informe jurídic per determinar si envaeix les competències de Catalunya. El posicionament del govern, per tant, dependrà del dictamen jurídic. Per ara, Ridao va destacar que Esquerra hi està «en contra», igual que ICV-EUiA, perquè el govern espanyol no va tenir en compte que l'Estatut estableix que les competències sobre els currículums i els plans d'estudi són compartides per les dues administracions, i va «tirar pel dret». Ridao va opinar que és «urgent» fixar una reunió de la comissió Estat-Generalitat, i va advertir que no descarten recórrer al Tribunal Constitucional. També va insistir que, a Madrid, ERC té «les mans lliures». És la quarta polèmica al tripartit després del quart cinturó, el traçat de la MAT i les banderes.

Que ERC farà del català la seva bandera ho va evidenciar novament el grup dels republicans al Congrés. Tot i el compromís adquirit d'evitar estridències que alimentin el PP d'arguments per carregar contra el PSOE per la reedició del tripartit, Joan Tardà va reiterar que ERC no deixarà passar l'oportunitat de formalitzar l'ús del català, el basc i el gallec coincidint amb la reforma del reglament de la cambra. El president del Congrés va acusar-los d'«utilitzar» les llengües cooficials per «treure rèdit». Tardà va insistir que no hi votarà a favor si no s'introdueixen en les «normes de funcionament» annexes a l'articulat i s'aproven alhora.

En la mateixa línia i coincidint amb el 30 aniversari de Ràdio 4, Ridao va assegurar que ERC vol «evitar» el tancament de l'emissora, al qual també s'oposa el mateix Montilla. Des del Japó, el president del Parlament, Ernest Benach, va lamentar que el català «continua sent residual o inexistent en molts àmbits econòmics del país, en les institucions estatals i europees, en l'oferta d'oci i en els mitjans de comunicació».