«Avui em trobo amb aquest desplegament dels Mossos, totalment desproporcionat i em demanen identificar-me per tornar a casa meva! És una vergonya!», s'exclama Joan Marca, el volcànic president de l'associació de veïns de Can Ricart. El desplegament és contundent, però més enllà dels escarafalls de Marca, el barri sembla que s'ho pren amb calma, tot i que alguns tallers del carrer Bolívia tenen problemes amb la càrrega i descàrrega per culpa del dispositiu, i que, efectivament, alguns veïns que viuen dins del perímetre acordonat han d'ensenyar el DNI als agents per accedir a casa seva.

Són quarts de set de la tarda quan el Manel Llopis torna de la feina. No en sap res, del desallotjament: «M'ho he imaginat quan he vist tanta policia, però ni idea, vaja.» Ni ha notat el desallotjament ni la presència dels esquàters al barri. Com la senyora Pilar Adam, que també s'assabenta del desallotjament pel cronista: «I tota aquesta policia és per aquests nois? Jo no els he tractat, però la noia de la perruqueria, que està molt a prop d'on són ells, deia ahir que no feien cap xivarri, i que són nets i educats.» Qualificatius similars fan servir al bar Rodríguez, a la cantonada de Bolívia i Espronceda. «Sempre que han vingut s'han portat molt bé», diu l'encarregada.

No tothom, però, és tan benèvol en el judici. A pocs metres del bar hi viuen el Ramon Colom i l'Asunción Daniel, en un pis el pati del qual toca, paret amb paret, amb una de les naus ocupades. Afectats directes, doncs, i satisfets per la rapidesa del desallotjament. «Hi havia soroll i música cada dia fins a mitjanit. Potser no era un gran escàndol, però a nosaltres sí que ens molestava, perquè estaven aquí mateix.» La parella, però, contemporitza i proposa un parell d'alternatives. Ella: «Que els donin un altre lloc perquè hi estiguin, però sense cases al costat.» Ell: «Si, com diuen, són uns 200, i cadascú posa una petita quantitat, segur que poden llogar algun local.»