| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 25 d'abril de 2024


dimecres, 13 de desembre de 2006
>

Professionals i polítics defensen mantenir Ràdio 4

L'emissora celebra avui 30 anys amb una jornada lúdica i reivindicativa

ACN. Barcelona
Els professionals de la comunicació i els diputats que van participar ahir en una taula rodona sobre el futur de la ràdio pública a Catalunya van defensar aferrissadament la continuïtat de Ràdio 4. El pla de sanejament de RTVE, que entrarà en vigor el 2007, preveu el tancament de l'emissora, que avui compleix 30 anys.


+ D'esquerra a dreta, els catedràtics Armand Balsebre i Josep Gifreu; el moderador, Toni Marín; el periodista Pere Font Grasa, i el director de RNE a Catalunya, Antoni Vidal, durant la taula rodona. Foto: ACN

La taula rodona Ràdio pública a Catalunya. Escenaris de futur es va convertir en una plataforma de defensa de la continuïtat de Ràdio 4, una posició que van adoptar tots els ponents: el periodista Pere Font Grasa; els catedràtics de comunicació Armand Balsebre i Josep Gifreu; el moderador de l'acte, el periodista Toni Marín, i el mateix director de l'emissora, Antoni Vidal. En el torn d'intervencions, van expressar la mateixa voluntat els diputats que van assistir a l'acte i que van ocupar la fila zero: Pere Aragonès (ERC), Josep Maria Balcells (PSC), Joana Ortega (CiU), Daniel Cirera (PP) i Dolors Camats (ICV).

Pere Font Grasa va agrair tots els actes de solidaritat en defensa de l'emissora i va fer un compendi d'algunes de les veus que s'han alçat en els últims mesos en mitjans de comunicació escrits per demanar la continuïtat de l'emissora; a més, va qualificar el tancament «d'enterrament col·lectiu d'una generació radiofònica». Les crítiques es van dirigir cap als governs espanyol i català. Font Grasa va lamentar que les mobilitzacions no hagin sensibilitzat prou els que «tallen el bacallà a RTVE», en referència al govern de l'Estat, però també als partits polítics, que «no han anat més enllà de les paraules boniques i les promeses electorals».

Des d'un vessant més teòric, el catedràtic de comunicació de la UAB, Armand Balsebre, va insistir que la solució al problema d'aquesta emissora i de la resta de ràdios públiques comporta un «canvi» del mateix concepte de ràdio pública. Balsebre va considerar que falta consens polític per reconstruir la ràdio pública i que no és la «solució» salvar-la ara per mecanismes conjunturals. El catedràtic Josep Gifreu, per altra banda, va acusar els diversos governs de la democràcia de continuar el «règim absolutament polititzat de la ràdio i la televisió públiques» i va dir que aquest abús de poder ha fet «molt mal a la cultura i la llengua catalanes». Gifreu també es va manifestar a favor de «repensar tot el model públic».

El director de RNE a Catalunya, Antoni Vidal, va assegurar que «hi ha futur» i que «Ràdio 4 és necessària». Vidal va desitjar la recuperació «del prestigi social» de l'emissora, «fidel al servei d'una Catalunya plural».



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.