La cerimònia va ser oficiada pel bisbe castrense Juan Barros, el qual va demanar respecte per la ministra de Defensa quan els assistents van començar a cridar «que se'n vagi, que se'n vagi», acompanyat per setze sacerdots. Tot i que la presència de la ministra de Defensa a la cerimònia havia estat rebutjada prèviament per la família de Pinochet, Blanlot, vestida de blanc, hi va assistir acompanyada pels comandants en cap de l'exèrcit, l'armada i l'aviació i el cap dels carrabiners. Abans del funeral, la ministra es va reunir tota sola amb la vídua, Lucía Hiriart. Quan va arribar a l'acte, els fills de Pinochet van posar una banda presidencial sobre el taüt, en un explícit gest reivindicatiu.

Unes 4.000 persones van anar al funeral, després de més de 24 hores d'una incessant romeria per veure el taüt de Pinochet, que va ser visitat per unes 10.000 persones, segons càlculs de l'exèrcit, i per unes 60.000, segons la família. La cerimònia va acabar amb aplaudiments pel dictador. Una de les nétes de Pinochet va dir en el funeral que esperava que amb la mort del seu avi es «calmin les passions» al país, on la seva figura sempre ha causat polèmica i divisions. «Confiem que amb la teva partida i el nostre dolor es calmin les passions; però tingues la certesa que, sigui quina sigui la circumstància, portar el teu cognom sempre serà el nostre orgull més gran», va dir la néta durant el funeral. La filla gran del dictador, Lucía, va criticar la visió que la premsa internacional ha tingut del seu pare. El nét de Pinochet va pronunciar un discurs breu però encès en el qual va assegurar que el seu avi és «un dels líders més prominents de la seva època d'àmbit mundial» i que amb el cop «va derrotar el marxisme enmig de la guerra freda».

Després de la cerimònia el cadàver de Pinochet va ser traslladat al lloc de la incineració en un helicòpter de l'exèrcit.