dimarts, 12 de desembre de 2006
> Generals i peons
la columna
JORDI SOLER.
La mort de Pinochet ha suscitat tota mena de valoracions i comentaris, generalment negatius per al difunt, en tots els mitjans de comunicació. Ahir, en el programa de TV3 Els matins, Josep Cuní entrevistava el cantautor Raimon, qui, en un moment de la seva intervenció, va dir que Pinochet no era l'únic culpable de la situació que va patir Xile durant l'època de la dictadura, sinó que n'hi havia molts més, com ara l'ampli sector de la societat civil que hi estava d'acord. Efectivament, sí, però encara eren més culpables aquells que van assumir, des dels diversos nivells del poder, la responsabilitat de detenir, torturar i assassinar ciutadans pel sol fet de ser d'esquerres, o de simpatitzar-hi. Molts lamenten que el general xilè se n'hagi anat d'aquest món sense haver sentit ni un sola sentència condemnatòria; el mateix jutge Baltasar Garzón ha parlat de les víctimes, que ja no podran tenir la pau interior que dóna saber que s'ha fet justícia. Atès que Pinochet va ser també un dels responsables de la sanguinària Operació Còndor, patrocinada, com el cop d'estat que el va dur al poder, pel llavors secretari d'estat nord-americà Henry Kissinger, s'entén que les víctimes i els seus familiar el volguessin veure finalment entre reixes. Ara bé, i la resta de criminals de la dictadura? Ningú no jutjarà els càrrecs mitjans que van intervenir activament en la terrible repressió? No, els botxins i els seus caps més immediats, i els que donaven les ordres a aquests caps, tota la patuleia de criminals que s'acarnissaven amb els detinguts, fent-los patir fins a treure'ls la vida, gaudeixen ara mateix d'absoluta, i vergonyosa, impunitat. Els autors materials de les tortures i les matances, abjectes individus anònims que, en acabar la feina, tornaven a casa tan tranquils, sobretot de consciència, se'n sortiran, i cobraran una, per a ells, merescuda i plàcida jubilació. I n'hi havia d'haver molts, d'aquests peons de brega de la infàmia i la iniquitat. El que passa és que sempre se sol endur les medalles –oprobioses medalles– el que porta més galons.
|
