diumenge, 10 de desembre de 2006
> Por en l'ambient
la crònica
MARC BATALLER.
Begur
+ L'empresari assaltat, en una foto de 1995. Foto: A.C.
|
Lluís Marquès és una persona molt coneguda a Begur. Empresari de la construcció, té una oficina al carrer de la Creu, a prop de la plaça dels Indians. La seva parella, i mare d'en Marc, és una treballadora de l'ajuntament, i Marquès entre el 1995 i el 1999 va ser regidor. Ahir, del segrest, tothom n'anava ple. Es feien creus del que havia passat i tot eren especulacions i conjectures sobre per què s'havien endut el nen. També recordaven que el mes de setembre van atracar el seu negoci del carrer de la Creu, i especulaven sobre si hi havia algun mòbil de caire personal en tots dos casos. Al migdia, en un dels bars del costat de l'ajuntament, tots els clients estaven atents a la televisió i miraven les notícies. «Tot el dia es parla del mateix», comentava un dels cambrers. I entre tots aquests clients, n'hi havia un d'especial. Era la secretària de la immobiliària Marquès Williams, que va viure personalment l'atracament. Aquell dia estava sola, i dos individus van ruixar-la amb un esprai, el mateix mètode que el de l'assalt a la casa de l'exregidor. «Pobra família. El que deu estar passant», no es cansava de repetir. També recordava amb detalls tot el que havia passat, fins i tot com anaven guarnits els assaltants: «Eren dos. Portaven una caputxa i un tapaboques, i també guants. No sé si són els mateixos que els de la casa d'en Lluís.» Després hi va afegir: «L'espant del robatori va ser gros i ja m'havia mig passat, però quan he tornat a sentir aquest cas m'ha vingut una altra vegada al cap.» Al bar també comentaven tots els casos violents que hi ha hagut últimament a Begur com els dos robatoris a Marquès; un altre del mes de gener en què van lligar la propietària d'una casa, els darrers assalts als camps de futbol de Begur i Pals, i l'atracament a punta de ganivet en un altre bar. Poques hores abans d'aquesta conversa, els Mossos havien fet una crida a la calma i havien demanat que no hi hagués psicosi, però sembla que ho tenen complicat per evitar-ho. Almenys pel que ahir al migdia se sentia. «Ara tots tenim por», deia una dona. Al seu costat, una altra comentava que potser seria hora de comprar un rottweiller per protegir-se. I una altra amiga també deia, no sé si mig de broma o mig seriosament, que ja tenia una pistola sense bales per foragitar els lladres.
|
)
