Es construeixen edificis i es poden construir joies. De joies i arquitectura és l'exposició de Kim Bover.

L'espai de la Fundació Valvi ha agafat un rumb realment interessant donant cabuda a propostes no necessàriament adscrites a cap dels paràmetres expositius habituals del món de l'art. Propostes com la que ara ens ocupa: una exposició de joies, una exposició de dibuixos, una exposició d'arquitectura. En definitiva, arquitectura de la joia.

En Kim és per damunt de tot arquitecte i, certament, en un treball tan allunyat de la pràctica habitual de l'arquitectura no ho amaga gens. De fet, segurament no ho pot amagar. No és, ni de lluny, el primer artista que experimenta en un camp tan suggeridor i delicat com el de la joieria. Ni tan sols l'únic arquitecte que ho fa. Una llarga tradició parla de figures punteres de la historia de l'arquitectura en tasques de joiers, o d'arquitectes que han derivat la seva professió cap a aquests viaranys, o, encara, joiers que han fet de l'arquitectura una clara font d'inspiració.

Tenim, per tant, una aposta de la Fundació Valvi que no és nova, però que sí que aporta alguns elements singulars.

En primer lloc, un substrat arquitectònic que, lluny de ser només formal és, per damunt de tot, projectual.

Bover afronta la construcció d'una joia com si afrontés un projecte d'edifici: definició d'un argument, elaboració d'un discurs, estudi d'un entorn, aposta per uns materials, aproximacions formals i definició volumètrica i espacial. Només cal observar els dibuixos d'una intensa expressivitat i d'una altíssima carrega formal. Són, alhora, dibuixos que transmeten un resultat i plànols constructius. Són, alhora, definicions formals i documents tècnics. L'exposició hauria pogut quedar aquí, en dibuixos, la seva expressivitat podia fer innecessària la peça si no fos que l'excel·lent execució, la qualitat dels materials, el reflex de la llum, el joc de colors i un cabàs de matisos justifiquen aquest esforç i ens regalen un resultat d'indubtable qualitat.

El mateix autor ens dóna un munt de pistes en el text del catàleg: «Estampo el buit en volums en moviment. La força de la pedra en animat diàleg amb la lleugeresa del seu embolcall, formant una mena de mòbil saltironant en el territori de la pell.»

Omplir el que en l'inici és un desert. No és aquesta una definició del fet projectual?, del fet creatiu, del fet artístic, omplir el paper blanc, omplir la tela verge. Un joier crea joies. En Kim projecta joies per ser creades. Ens explica la procedència de les pedres i ens posa sobre avís de com, en una etapa anterior, aquestes han estat eines de vida enfilades al voltant del coll en la convivència quotidiana. Un valor per reeixir en el defalliment quan la fortalesa o la salut minven. Cada pedra és una resposta de l'oracle, considerat infal·lible. I això es nota. La brillantor, el grau de poliment, els matisos de color, les espurnes de llum que cada pedra porten incorporats no poden ser més que aquesta resposta de l'oracle, que una acumulació de sentiments i somnis sedimentats al llarg dels temps. No pot ser més que conjures al sofriment d'un poble i cant d'esperança d'un treballat futur. La recerca d'un artista inquiet a partir de la màgia d'Orient.

Certament. Pedres de l'Orient és un títol prou evocador, prou màgic. Pedres encerclades en una fornícula com els preuats regals dels Reis, també d'Orient. D'Orient ens vénen moltes il·lusions, però també una crua realitat, unes i altra, atrapades en cadascuna d'aquestes pedres.

El resultat també el trobem al text de Bover: «Un reflex de les geometries quotidianes que ens envolten. La geometria com a instrument, com a eina de treball i pauta ordenadora d'una imaginació a vegades continguda, d'altres prou desbocada, que acaba produint uns objectes que tot i ser petits, poden omplir amb abundància subtil un espai.» Finalment el cercle es tanca: joies, art, arquitectura i... poesia. Com quasi sempre és la veu del poeta, en aquest cas Rosa Vilanova, qui sintetitza amb quatre paraules l'esperit d'un complex treball: «Laberints d'or brunyit són els paisatges de l'ànima.»

L'esforç d'en Kim i l'aposta de la Fundació Valvi ens regalen una excel·lent l'exposició. Per això mereixen el nostre reconeixement.