Es tracta d'un terreny abandonat, amb un estat rònec i llastimós, que ha patit algun incendi i és ple de deixalles. Originàriament eren terrenys com els aiguamolls i anys enrere havien estat camps de conreu. Encara s'hi conserven restes de sínies i basses. És un lloc de pas per a vianants, ciclistes, curiosos, amants de la natura, etc.

Diumenge passat, dia 26 de novembre, l'Assemblea de Joves hi va convocar un dinar de protesta. L'ambient va ser festiu i agradable. Es van reciclar les deixalles i van sonar les cançons de sempre.

La presència d'un dels cossos de seguretat de l'Estat identificant pares i mares de família, així com algun dels menors que allí hi havia em va fer recordar altres temps no tan llunyans. La perplexitat entre els que recollíem les tovalles no es podia comparar amb la sorpresa dels que humilment entonaven amb les guitarres les darreres notes del No és això, companys de Lluís Llach.

Sincerament, veient la crisi de valors de la nostra societat, l'abstenció a les eleccions i les desenes de casos de corrupció urbanística que estan sortint a la llum pública, crec que el poder polític hauria de fer un esforç per posar la mirada en una gestió més sostenible, més transparent i més amable.

Crec que amb els problemes que pateix la nostra societat, no podem malgastar els diners de tots enviant funcionaris de l'Estat a identificar els participants d'un dinar popular.