Valga'm Déu la que hem aixecat amb els comentaris de fa quinze dies sobre si hem de dir «Catalunya del Nord» o «Catalunya Nord». Em pensava que l'autoritat de l'Institut d'Estudis Catalans era suficient per tancar el tema, i així ho vaig manifestar. Però he rebut dos correus electrònics que amb arguments em diuen que tot plegat no és tan clar i que hi ha un problema de fons, social i polític.

L'Oliver de Catalunya Nord (sic) ha enviat un correu a la redacció de Perpinyà en què mostra el seu desacord en el que jo afirmava fa quinze dies. Diu: «Catalunya Nord no és un objecte, no és un animal, no és un verb sinó un territori amb gent. És la gent d'aquest territori, que l'anomena ‘Catalunya Nord'. És com si fos el nom d'una persona». I com que es tracta d'una persona o topònim, diu l'Oliver, cal tenir en compte la tradició de la llengua catalana i l'ús social, escrit i oral. Segons ell, l'ús social a Catalunya Nord és un 99% «Catalunya Nord» i aquest ús social és un argument molt més fort que qualsevol regla gramatical. Tenim, per tant, una primera part del problema, és un 99% l'ús de «Catalunya Nord»? Com que no tenim enquestes oficials, de ben segur que hi haurà altres nord-catalans que diran que no és tant. O sí. Però, a més, hi ha un problema polític com em diu en un correu electrònic l'Aleix Renyé, l'home d'El Punt a Catalunya Nord (sic), que també insisteix en l'argument que «és la denominació més estesa entre els àmbits catalanistes (i actualment d'ús social i a la premsa)». L'Aleix explica: «Històricament, la denominació ‘Catalunya del Nord' ha estat defensada pels sectors més dretans del catalanisme i actualment utilitzada únicament pel Bloc Català, que es converteix el mes que ve en la secció local de Convergència. La utilització que fa El Punt, aquí a Catalunya Nord, de ‘Catalunya del Nord' podria ser interpretada com una presa de posició partidista». Què cal fer, doncs? De cap manera podem menystenir l'autoritat de l'IEC, però El Punt sempre s'ha caracteritzat per ser molt respectuós amb les opinions de la gent dels indrets dels quals parla. A les comarques de Girona tenim l'exemple de Cassà de la Selva, que en català correcte hauria de ser Caçà i el poble ha decidit el contrari. La Gran Enciclopèdia Catalana posa «Caçà de la Selva (o Cassà de la Selva)» i tots contents.

Lamentablement, Catalunya Nord o Catalunya del Nord no té cap reconeixement oficial i, per tant, vistos els arguments d'un costat i l'altre jo recomanaria que no se'n fes sang, que de moment al nord del nostre país tenen problemes molt més greus que aquest. Que cadascú usi el nom que consideri que és el correcte, sense menysprear que un altre prefereixi el contrari. I, per descomptat, que l'opinió que finalment prevaldrà serà la que ens vingui del nord. Com podrà comprovar el lector, el tema no queda tancat. I si arriben noves aportacions en podrem anar parlant.

I canviem de tema. En Josep Ferrer, de les comarques gironines, s'estranya que surti al diari la programació de Canal Plus, que és de pagament. Parlant-ne amb el responsable de la secció, em diu que consideren que aquest canal, tot i ésser de pagament, té 400.000 abonats a Catalunya i, per tant, sembla que hi ha prou televidents que poden estar interessats a disposar a casa seva, gràcies al diari, d'aquesta programació. No ha de ser cap obstacle pel fet que sigui de pagament, ja que també els cinemes i els teatres són de pagament i es dóna la programació. El responsable de la secció em diu que es fa una excepció a les edicions de les comarques barcelonines, on BTV té un pes equiparable a algunes de les cadenes generalistes, i per aquest motiu s'ha decidit donar la programació de BTV al costat d'aquestes cadenes, cosa que no es produeix amb cap altra cadena «local» en cap dels territoris on hi ha edició d'El Punt. En un futur replantejament de l'espai dedicat a la programació de la televisió a les edicions barcelonines és molt probable, segons em diuen, que s'hi inclogui la programació del Canal Plus, que ara no es dóna.