A l'historiador Joaquim Nadal, li hauria complagut ser present a l'homenatge de la UdG a Pierre Vilar indistintament en qualitat de membre de la comunitat ciutadana o de l'acadèmica, però hi havia acabat compareixent, va dir, com a representant del govern de Catalunya per «donar testimoni de la rellevància institucional de l'acte i del valor que la Generalitat confia que la societat doni a l'obra de Pierre Vilar», un reconeixement que Catalunya ha de contribuir, en torna a l'atenció que va merèixer en el treball intel·lectual de l'homenatjat, fill del Llenguadoc, a traslladar també a l'Estat francès, on «la seva aportació potser no ha estat encara prou ponderada». Nadal, que va destacar la presència entre els assistents de Max Cahner, el primer traductor de la fonamental Catalunya dins l'Espanya moderna, l'any 1964, va ressaltar de Vilar la seva «rigorositat analítica», per exemple en la seva metòdica reflexió sobre els conceptes de nació, poble, pàtria o estat, que «si alguns haguessin llegit durant el debat de l'Estatut, s'haurien estalviat moltes discussions supèrflues». A aquesta actualitat del pensament de Vilar, que Nadal va arribar a dir que podia fins escoltar-se en els seus textos, com «l'engranatge del seu cervell en funcionament», va referir-se també el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Josep Fontana, que com a portaveu dels historiadors presents va assegurar que ningú no era allà per honorar «un home del passat, sinó uns plantejaments de plena vigència». Pierre Vilar exemplifica, amb la seva experiència vital i el seu treball intel·lectual, segons Fontana, la figura de «l'historiador compromès amb el món en què viu, no pas amb un públic restringit i refinat», perquè sabia, va afegir esgrimint censures i autocensures habituals en el món acadèmic sobretot nord-americà, que «l'historiador té una funció pública molt important, si arriba a ser perillós tan sovint per a la policia de les idees».

A la península, sense cap dubte, la talla humana i intel·lectual de Pierre Vilar és prou apreciada perquè representants de les principals associacions de geògrafs i historiadors de tot l'Estat hagin respost unànimement a la convocatòria de l'acte d'ahir, durant el qual es van presentar una exposició commemorativa; dos llibres que recullen les més recents aportacions a l'estudi de l'obra de Vilar, Pierre Vilar i la història de Catalunya, i Pierre Vilar: una història total, una història en construcció, i els primers treballs del laboriós inventari de la biblioteca personal de l'historiador, de més de 6.500 volums, la cessió de la qual a la UdG van formalitzar ahir mateix amb la signatura del conveni el fill, Jean Vilar, i la rectora, Anna Maria Geli, en presència de la degana de Lletres, Rosa Congost, i l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans. El llegat, repartit en unes dues-centes capses de les quals ja se n'han catalogat i inventariat la meitat, s'afegirà als fons especials de la universitat, i vinculat estretament al fons Jaume Vicens Vives, com un dels principals instruments bibliogràfics del futur Institut de Recerca Històrica de la UdG.