Grbavica és el nom d'un barri de Sarajevo que va ser camp de presoners durant la guerra i on es van dur a terme algunes tortures brutals. Grbavica és també el nom de l'opera prima de Jasmila Zbanic, recompensada amb l'Ós d'Or en l'últim festival de Berlín. Jasmila Zbanic és una cineasta bosniana que utilitza el cinema per poder-se interrogar sobre les ferides provocades per la guerra i sobre les dificultats de poder-les superar enmig del limbe de la postguerra. Dotze anys després de la guerra, seguim la història d'Esma, una mare soltera de Sarajevo que viu amb la seva filla Sara. La nena sempre ha sentit dir que el seu pare va morir com un heroi durant la guerra, però ella vol saber qui va ser en realitat el seu pare. Mentrestant, la mare malviu per trobar 200 euros que li permetin poder pagar l'excursió que la seva filla ha de realitzar amb l'escola.

A l'interior de Grbavica conviuen dues pel·lícules de natura força contradictòria. Per una banda ens podem trobar una història d'aparença convencional que reposa amb un cop d'efecte narratiu final de caràcter melodramàtic que podem intuir amb certa facilitat a mesura que es desenvolupa la història. Com a obra convencional ens trobem amb una estructura dramàtica excessivament tancada i massa lligada a un guió que vol convertir els petits detalls de la vida quotidiana en matèria estructural per construir una reflexió més general sobre la difícil convivència traumàtica en el temps de la postguerra.

La segona pel·lícula més interessant sembla emergir entre les imatges de la primera i no es troba tan centrada en el pes del drama, sinó en els petits moments de veritat que destil·la una història mínima sobre el patir d'una mare davant la seva filla adolescent. Grbavica pren la qüestió del despertar cap a la pubertat com a excusa per reflexionar sobre el difícil despertar d'un país (Bòsnia) deu anys després de la fi del conflicte i sobre com les ferides col·lectives marquen l'existència quotidiana. Esma esdevé una mare simbòlica que al llarg del recorregut que efectua topa amb el món fosc de les màfies, amb els interessos econòmics d'una societat neocapitalista, però també amb el repte de l'amor com a camí cap a la salvació i cap a la superació personal. En un dels moments més inquietants de la pel·lícula assistim a una reunió de dones que intenten dur a terme una teràpia col·lectiva per superar tot allò que han hagut de silenciar. Jasmila Zbanic acaba construint una obra sincera, que articula bona part del seu pes en el treball interpretatiu de Mirjana Kanovic –intèrpret d'Underground, de Kusturica– per acabar-nos ensenyant que el món oblidat de la postguerra acaba amagant realitats fosques que no solen ser mostrades.