Hi ha persones autènticament obsessionades a veure la majoria de comunicacions que produeix la societat com a tendencioses o sexistes i com a androcèntriques. Només cal analitzar alguns textos per comprovar fins on arriba aquest sobredimensionament dins del marc del políticament correcte, i per constatar també com n'és d'estranya i antieconòmica aquesta tendència aparentment equilibrada d'homes i dones en la llengua.

Precisament, aquesta pràctica surrealista provoca, als mateixos promotors del llenguatge no sexista, l'efecte contrari; és a dir, que el «remei» que apliquen genera un llenguatge sexista, per les incoherències que òbviament trobarem en textos llargs, i fins i tot en breus de la mateixa Generalitat.

El model de llengua NO Sexista Ni Androcèntrica (NOSNA), i políticament correcte, fa provatures per escriure qualsevol classe de text amb solucions que no «invisibilitzin» la dona. (Segons aquest col·lectiu, la majoria de textos la fan invisible, malgrat que, en el fons i per la boca petita —o no—, la població femenina reconegui que el gènere masculí té un valor funcionalment genèric.) Així, la llengua disposa dels mots que expressen col·lectivitat com ara el funcionariat, el professorat, l'alumnat, l'empresariat, però els bombers no es poden convertir en bomberat —potser aleshores hauríem de pensar en el cos de bombers i bomberes—, i els actors no els podem convertir en actoram —encara que lingüísticament es pugui formar—, perquè aquest té un matís despectiu.

Com tampoc parlaríem del correctoram a l'hora d'esmentar els correctors i les correctores de català. Vet aquí, un altre maldecap: si el català té tantes excepcions —encara que no sigui veritat, és un sentiment popular—, ara només falta que ens haguem de trencar les banyes amb fórmules màgiques per convertir el text en un producte d'una neutralitat esparverant.

Un altre recurs del col·lectiu NOSNA és recórrer a la doble forma de gènere masculí i femení. Així tindrem el professor o la professora, el nen o la nena, el bomber o la bombera… ¡i això en un text de 50 o 100 pàgines pot resultar d'una transparència meridiana per al lector! Però no cal anar a parar a un text de tals dimensions per concloure, a ulls clucs, que aquesta mena de textos són impracticables, il·legibles, i van en contra de tota economia del llenguatge.

Llenguatge insostenible