Després de deu anys d'excavacions els arqueòlegs han arribat a la conclusió que el jaciment preibèric de Sant Jaume-Mas d'en Serra a Alcanar era una gran residència emmurallada amb una torre de vigilància i símbol de poder. Era on residia el cap local que controlava el poblat de la Moleta del Remei, on vivia el gruix de la població i els poblats de la Cogula i la Ferradura, a Ulldecona, que eren punts de vigilància i control. En aquesta zona situada estratègicament a la costa de l'Ebre entre la desembocadura de l'Ebre i el riu Sénia, durant la primera edat de ferro, segles VII i VI abans de la nostra era (a. de la n. e.), va haver-hi un gran flux comercial amb els fenicis. «Es tractava d'una zona rica en metall, bàsicament plom i coure, i l'intercanviaven amb els fenicis per productes de luxe com el vi o altres productes secundaris com l'oli o la roba», va explicar David Garcia, del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) i responsable de les excavacions a Sant Jaume. Aquest important flux comercial queda demostrat amb l'abundant material arqueològic que han desenterrat d'aquest jaciment i la gran presència de ceràmica fenícia que hi han trobat, un 30% del total.

Actualment només un 35% dels 600 metres quadrats d'aquest jaciment han estat excavats, però ja se'l coneix com la petita Pompeia d'Alcanar, ja que igual que a Pompeia s'han descobert murs de fins a tres metres d'altura –els de Pompeia arriben als quatre– i també va ser destruït pel foc, encara que no fos d'un volcà, això explica en gran part el bon estat de conservació del material que hi va apareixent. El jaciment va ser habitat fins a principis del segle VI a. de la n. e. i a diferència de la Moleta del Remei no va ser reocupat. Les properes campanyes d'excavació se centraran en els àmbits domèstics de la residència ja que fins ara només s'ha excavat la zona dels magatzems i les quadres. Ha sorprès l'aparició d'una porta emmurallada inusual per a l'època pre-ibèrica.