L'associació Amics de la Fabra i Coats va fer la feina ingent de recollir unes 3.000 fotografies sobre la fàbrica. En l'exposició Les veus de la fàbrica, que han fet conjuntament amb el centre cultural Can Fabra i que es podrà visitar fins al 14 de gener, se'n pot veure una tria de 300 (algunes reproduïdes en paper, i la majoria es projecten en un audiovisual). A través d'uns vídeos, extreballadors recorden les seves experiències a la fàbrica.

«Volíem mantenir viva la història de la companyia dins del barri, perquè d'aquí a dos dies tot això desapareixerà», subratlla Jordi Gili, membre de la junta d'Amics de la Fabra i Coats i extreballador de l'empresa. L'empresa donava feina a molta gent de barris del districte de Sant Andreu. De fet, arran de la recerca d'imatges per a l'exposició, no han trobat ni un sol districte de Barcelona que no tingués extreballadors de l'empresa. El funcionament de la companyia incorporava moltes característiques de colònia tèxtil: tenien pisos de lloguer, economat i piscina per a treballadors, o un servei de «casa bressol» per a les mares treballadores.

La història de la Fabra i Coats a Sant Andreu es remunta a l'any 1838, quan Ferran Puig i Gibert instal·la una indústria de filats i torçats de lli al barri. Des d'aquells inicis, la factoria va anar evolucionat, amb l'entrada de capital anglès. La davallada va començar amb el pla de reconversió del tèxtil, que portaria el degoteig incessant d'acomiadaments. «Amb el pla vam veure que allò era realment greu, va ser dramàtic», comenta Josep Borràs, membre d'Amics de la Fabra i Coats, i que, amb Jordi Gili, Antoni Fernàndez i Pere Fernàndez van estar al comitè d'empresa que va capitanejar les negociacions dels expedients de regulació, amb manifestacions i negociacions a Madrid.