Si és cert el que apunten els mitjans de comunicació en relació amb la nova ubicació d'Universitats i Recerca en l'organigrama governamental, aquesta àrea s'integrarà ben aviat en el si d'un gran departament que inclourà Comerç, Turisme, Indústria, Universitats i Recerca. Els que treballem a la universitats i els centres de recerca de Catalunya estem de dol. Hem quedat totalment astorats en conèixer aquesta notícia que, si és certa, ens afectaria ben directament. Esperàvem que després de la brillant idea del president Maragall de fer desaparèixer el DURSI i integrar Universitats i Recerca amb Educació per reduir així el nombre de departaments, el nou govern tornés a crear un departament que tan bons resultats havia donat a Catalunya. Ho havien demanat els rectors de les universitats catalanes i molts altres col·lectius als presidenciables durant la precampanya i la campanya electoral de les recents eleccions al Parlament de Catalunya. Alguns d'ells s'havien manifestat clarament en aquesta línia i altres eren més reticents a un departament independent, però cap havia fet una proposta tan genial. En conèixer la notícia, tots nosaltres, també els rectors de les universitats catalanes, hem quedat garratibats.

També han sentit primer perplexitat i sorpresa i després pena per aquest país nostre altres entitats que tenen com a objectiu el foment de la societat del coneixement a Catalunya. Per exemple, el Cercle per al Coneixement ja s'ha manifestat de manera pública.

Tots ens preguntem: com és possible aquest pas enrere per part d'aquells que tenen com a responsabilitat conduir al país? Com és possible que aquells que han fet rics i variats discursos sobre la importància de la universitat i la recerca com a àrea estratègica per al desenvolupament econòmic del país es proposin fer aquesta barbaritat? Només eren coses que deien per guanyar complicitats i vots, però en les quals realment no creien.

És francament vergonyós que la universitat i la recerca es converteixin en la torna d'una negociació que no té altre objectiu que aconseguir quotes de poder en un futur govern o satisfer ambicions personals. Vagi per endavant que respecto qualsevol ambició personal mentre no vagi en detriment del bé públic.

Seria totalment escandalós que els recursos públics –i el treball de les persones que es paguen amb recursos públics és també un recurs públic– no s'utilitzin eficaçment per millorar el futur del nostre país. Tant que es parla de gestió, de bona gestió –a mi m'agrada parlar de bon govern–, voldria recordar ara que la paraula gestió, en la seva accepció principal, vol dir «conjunt d'operacions administratives sobre certs béns, efectuades per una o més persones en nom de llurs propietaris i amb l'objecte d'obtenir-ne resultats beneficiosos». I recordo que els propietaris d'aquest bé públic som els ciutadans i no els negociadors o els futurs consellers d'aquest nou govern.

Potser és que amb gran visió de futur, els dissenyadors d'aquest desgavell creuen que posar Turisme al costat d'Universitats afavorirà la mobilitat i ens integrarem millor a Europa? Si us plau, els països més avançats aposten per potenciar aquesta àrea estratègica. Ho podeu estudiar, no cal viatjar gaire, el Google us pot ajudar. Només esperem que el futur president els cridi l'atenció i posi el seny necessari per tal d'evitar que aquesta idea arribi a ser una realitat. Que creï un departament i, si els equilibris derivats dels pactes fets li ho fan molt difícil, un comissionat al si de la presidència.