| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dijous, 23 de novembre de 2006
>

Una solució a l'anomenada «pirateria informàtica»

Si l'administració vol lluitar contra els programes il·legals ha de treballar fermament per tal que en tots els ordinadors només n'hi hagi de legals i fer campanyes per potenciar l'adquisició i venda de programes originals

tribuna
Professor del departament d'Informàtica i Matemàtica Aplicada de la Universitat de Girona


JORDI REGINCÓS I ISERN..

+ Un agent de la policia mostra material informàtic divers comissat durant una operació contra la pirateria. Foto: EFE

El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç ha rebut la distinció «Valor del Software» que la Bussines Software Alliance (BSA) atorga «[...] per destacar la tasca o els projectes d'empreses, entitats i institucions que promoguin l'ús del software original i la defensa de la seva propietat intel·lectual». Permeteu-me un incís i fixem-nos en el darrer terme: «propietat intel·lectual». Tot i ser una expressió utilitzada habitualment, si s'analitza una mica no costa gaire arribar a la conclusió que és una idea lletja: té sentit atribuir propietat al coneixement? Les idees tenen propietari? Fins on es pot portar aquesta idea?

Tornant a la notícia que motiva aquest escrit, si bé és cert que com a societat tenim un greu problema (la gran quantitat de programes il·legals instal·lats en els nostres ordinadors) la solució d'això és ben simple: si l'administració vol lluitar contra els programes il·legals, ha de treballar fermament per tal que en tots els ordinadors només hi hagi programes legals. És evident, no? Però, per aconseguir que tots els programes instal·lats en els ordinadors siguin legals cal fer campanyes per potenciar l'adquisició (i venda) de programes originals? La resposta és clara: no.

Les campanyes s'haurien de centrar a conscienciar a tothom que no s'han d'utilitzar programes adquirits il·legalment, tot informant de les alternatives que hi ha per aconseguir aquesta fita.

Evidentment una solució és adquirir programes originals, com planteja el Ministeri. Per què sempre que es parla de «pirateria» des de l'administració central s'acostumen a plantejar solucions favorables a les grans empreses del sector i que, curiosament, van contra els ciutadans? Un exemple clamorós és el del famós cànon que grava els CD i DVD verges. Per què un ciutadà, quan compra un CD per emmagatzemar les seves fotos o vídeos digitals, o per fer les seves còpies de seguretat, o per emmagatzemar qualsevol material sense vulnerar cap dret, ha de pagar uns diners a la SGAE per tal de cobrir les eventuals còpies «pirates»?

Apostant per la compra de programes originals, el Ministeri ha oblidat una possibilitat molt més favorable per als ciutadans: els programes lliures. Aquest tipus de programes tenen avantatges clars per a tots els ciutadans, tant pel que fa al cost (es pot distribuir legalment de franc) com per la llibertat que dóna el fet de poder modificar lliurement els programes i compartir informació amb altres persones. Us heu plantejat mai que si envieu per correu electrònic un document escrit amb el Word esteu obligant que la persona a qui l'envieu tingui instal·lat el Word al seu ordinador?

O si ho voleu en uns altres termes: com que tots estem d'acord que hem de respectar les normes, esteu obligant que la persona en qüestió (o la seva empresa) s'hagin gastat una quantitat no menyspreable d'euros per adquirir una llicència del Word. En canvi, si el que envieu és un document escrit, per exemple, utilitzant Open Office (una alternativa lliure) la persona que el rebi també haurà de tenir instal·lat al seu ordinador l'Open Office, però això no tindrà cap cost econòmic per a aquesta persona (o per a la seva empresa).

Però no és només una qüestió de diners: utilitzant programes lliures ni tan sols obliguem la gent a tenir instal·lat el Windows al seu ordinador.

Per exemple, l'interessant projecte Un portàtil per a cada nen que busca construir ordinadors portàtils molt assequibles (d'un cost proper als 100 dòlars) per als infants dels països en vies de desenvolupament utilitza GNU/Linux en comptes de Windows.

Si a tot això hi afegim que avui dia hi ha alternatives lliures des programes més utilitzats, sembla que una opció intel·ligent de les administracions públiques és promoure la utilització d'aquest tipus de programes, com estan fent moltes administracions públiques arreu del món.

No oblidem que al nostre país, el ja superat pacte del Tinell preveia aquesta possibilitat. Esperem que el nou govern català, amb el suport de les mateixes forces polítiques, continuï en aquesta línia, impulsant la utilització del programari lliure en tots els àmbits.

Finalment, permeteu-me que us citi alguns dels programes lliures disponibles per tal que si ho desitgeu, els pugueu provar: Open Office (processador de text, full de càlcul, presentacions, dibuixos i bases de dades), Mozilla Firefox (navegador d'internet), Mozilla Thunderbird (correu electrònic), Gimp (edició d'imatges/ fotos), Tux Paint (dibuixos per als més petits)...

Tots aquests programes poden instal·lar-se en ordinadors amb Windows, i també poden instal·lar-se en ordinadors amb les diferents variants de GNU/ Linux.

Una bona font d'informació la teniu al web http://www.lafarga.cat (Secretaria per la Societat de la Informació i Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya). Tots els programes que he citat els podeu trobar, en català per Windows i GNU/ Linux, a Softcatalà:

http://www.softcatala.cat.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.