Diversos sectors han acusat ICV-EUiA de voler paralitzar el país amb la seva «obsessió» per la sostenibilitat. Joan Saura ha contraposat a aquestes desqualificacions la proposta de modernització ecològica de Catalunya. Els resultats electorals han demostrat el fracàs de les acusacions; però, per si no n'hi havia prou, fa pocs dies, han aparegut nous arguments que reforcen les posicions d'Iniciativa: Tony Blair i Al Gore han advertit dels perills del canvi climàtic, per separat i de forma contundent. De sobte, els suposats promotors del progrés comproven amb espant que la política de convertir Catalunya en un país modern és més a prop de les criticades alternatives de Joan Saura que dels seus projectes curts de vista i insostenibles.

El mateix passa amb les menystingudes propostes d'impuls de la democràcia participativa aplicades per la direcció general de Participació Ciutadana. Els que les menyspreaven per utòpiques i ingènues descobreixen, incrèduls, com Ségolène Royal, dirigent socialista francesa, les defensa com a peces estel·lars del seu programa electoral.

Ara, la decisió d'ICV d'assumir el Departament d'Interior, també ha generat polèmica. Les crítiques de la dreta han estat una demostració d'escassa imaginació i originalitat. Mes enllà de la brometa fàcil, els arguments són preocupants: no és un principi de la democràcia que la policia actua d'acord amb les lleis i a instàncies del poder judicial? Insinuen que alguns partits tenen prohibit accedir a la direcció de les conselleries troncals del govern?

Alhora, en alguns sectors de l'esquerra han aparegut dubtes i perplexitats. ICV al front d'Interior? La decisió és fruit de l'opció d'Iniciativa de demostrar que és capaç de dirigir qualsevol departament perquè és una força de govern. Saura no ha caigut innocentment en una trampa maquiavèl·lica. La inseguretat preocupa a ciutadans de dretes i d'esquerres, i l'esquerra cometria un greu error si permetés que s'imposés la percepció que tan sols la dreta vol i pot donar-hi solucions. El que ha de fer l'esquerra és buscar alternatives pròpies, no copiar les dels conservadors. I això no vol dir deixar d'exercir l'autoritat o no fer complir la llei. La missió constitucional dels cossos de policia és protegir l'exercici dels drets de la ciutadania. I són les classes populars les que més pateixen els efectes de la delinqüència i no pas els sectors privilegiats que sovint es paguen serveis de seguretat privada. Aquest és un debat ben viu a Europa. Alain Lipietz, eurodiputat dels Verds francesos ha escrit: «Els petits i els veritables gàngsters no desapareixeran per art d'encantament. Sí, la seguretat i la policia son també exigències de l'ecologia urbana. Però no la policia que pega, humilia i se'n va. Una policia de proximitat, lligada als habitants, concebuda, com tots els serveis públics, al servei de la comunitat i protegida per la comunitat de la mateixa manera que ella la protegeix».

Programa pactat