Un dels experiments clàssics del món de la psicologia, el va dur a terme Stanley Milgram, un psicòleg social que, durant els anys seixanta, es va proposar d'investigar els mecanismes que operaven en l'obediència humana. La idea de l'estudi va sorgir durant els judicis de Nuremberg, en què un dels puntals de la defensa era sostenir que els acusats no tenien cap responsabilitat dels crims comesos durant el règim nazi, ja que s'havien limitat a complir ordres dels seus superiors. El d'Adolf Eichmann en fou un dels casos més notables. Malgrat ser un dels màxims responsables de la barbàrie, assegurava que ni tan sols era antisemita, i que se sentia lliure de tota culpa perquè, simplement, havia executat el que li havien ordenat que fes. El cas d'Eichmann, un home avorrit i vulgar als ulls de tothom, va portar el psicòleg a preguntar-se fins a quin punt els éssers humans «normals i corrents» érem capaços de cometre atrocitats en nom d'allò que havíem investit d'autoritat. Des de la Universitat de Yale, Milgram va reclutar una sèrie de voluntaris per participar en un fals estudi sobre aprenentatge. Va ocultar la seva vertadera intenció: posar a prova els límits de la submissió humana… Milgram va rebre els voluntaris en un sumptuós laboratori, vestit amb bata blanca. Tot seguit, els va informar que alguns d'ells haurien de fer el paper d'alumnes i memoritzar una llista de paraules. A la resta de voluntaris, els correspondria el paper de mestres: la seva tasca consistiria a administrar descàrregues elèctriques, d'intensitat creixent, a aquells alumnes que cometessin errors de memorització.

Milgram esperava que els voluntaris que feien de mestres es negarien a participar en una investigació tan cruel. Contradient les seves previsions, fins al 63per cent van arribar a administrar les descàrregues de màxima intensitat, esdevenint així «còmplices» d'una autèntica tortura. Acabada l'experiència, es va descobrir el vertader rerefons de la investigació: els voluntaris que feien d'alumnes eren actors conxorxats amb els investigadors que cridaven i es retorcien quan rebien unes descàrregues que en realitat no existien. En saber-ho, els «voluntaris mestres» van expressar que, tot i que havien tingut una intensa angoixa per la tasca que els havien assignat, havien decidit tirar endavant les ordres rebudes… L'experiment de Milgram, malgrat que va ser qüestionat per manca de transparència, ens serveix per entendre què passa en molts països en situació de conflicte on tantes persones són torturades per gent «normal», que es «limita» a complir ordres o a reproduir el que fan els altres.

La virtut de dissentir