«Ens han donat la raó.» Així de clar valorava Paulí Fernández la cimera de dijous entre Chirac i Rodríguez Zapatero a Girona. «Sempre hem dit que primer de tot ens han de demostrar la necessitat de la línia de 400 kV, i si per prendre una decisió es pot esperar fins a l'estiu, després de les eleccions, senyal que no hi ha les necessitats urgents que ens han anat dient els últims anys ni tant risc de quedar-nos a les fosques.» Pel president de l'AMMAT, «si un govern té les coses clares, no trasllada la decisió a altres institucions», i va posar com a exemple els alcaldes: «Quan hi ha necessitats urgents, ni posposem i passem la responsabilitat a algú altre.» Fernández va insistir ahir que abans de decidir un traçat s'havia de demostrar que la línia feia falta, i en aquest sentit va explicar que les associacions d'ajuntaments contraris a la infraestructura elèctrica, tant de la Catalunya Nord com la Sud, aniran a la Comissió Europea a explicar les seves posicions. Entre altres, demanaran que la Comissió disposi de totes les dades necessàries de consum elèctric abans de prendre una decisió: «A nosaltres ens les han negat, però si els hi faciliten, que també ens les donin a nosaltres.»

A més, els alcaldes confien que a Brussel·les sigui més fàcil aturar el projecte, com va passar amb el Plan Hidrológico Nacional, i que la Comissió faci estudis d'impacte ambiental «seriosos, per tenir més garanties que fins ara», ja que les directives europees són més restrictives en aquest sentit.

Fernández va insistir que una línia de 220 kV seria suficient per resoldre la demanda d'electricitat de les comarques gironines, i pel què fa a les grans xarxes de transport elèctric –que seria el cas de la línia Sentmenat-Bescanó-Baixàs–, creu que no garanteixen el subministrament, com es va demostrar fa quinze dies amb l'apagada que va afectar més de deu milions d'europeus.

L'AMMAT, que reuneix 56 ajuntaments, va fer ahir la seva assemblea general ordinària a Girona, on hi van ser una quinzena de representants municipals.