El fanal que no hi deixa veure.

• Jacques Chirac va beure cervesa durant tot l'àpat a Sant Pere de Galligants.

• Al president francès li va agradar tant el dinar servit pel Celler de Can Roca, que, en acabar el segon plat, va demanar de felicitar el xef. Pagans va avisar el germà mitjà, en Pitu, excel·lent sommelier, i ell va anar a cridar en Joan, el gran i gran cuiner, i en Jordi, el petit i gran pastisser. Els tres germans Roca van ser felicitats pels dos presidents i després Chirac els va demanar de fer-se una foto amb ells a l'absis de Sant Pere de Galligants. A la foto amb els Roca i Chirac també s'hi van afegir Zapatero, Maragall i Pagans.

• En arribar a Sant Pere de Galligants, els dos presidents van renunciar a l'aperitiu amb cava rosat, que se servia al claustre. Chirac va dir que li venia bé una cervesa i, tot seguit, Zapatero i Pagans també van preferir cervesa per refer-se de la passejada pel Barri Vell.

• Zapatero va elogiar el vi de l'Empordà servit en l'àpat. Era un Finca Garbet del Castell de Peralada.

• Abans de marxar de la plaça de la Catedral, on es va fer la foto oficial, Zapatero va anar a saludar alguns ciutadans. Una noia li va cridar: «Visca el Barça!» I ell va respondre: «Visca el Barça.»

• A les notícies de la nit d'Antena 3 van sortir imatges del noi que va llançar ous contra la comitiva oficial quan passava per sota del seu balcó Pasqual Maragall.

• La companyia d'honors del regiment d'infanteria immemorial del rei número 1, del quarter general de l'exèrcit, va venir expressament de Madrid fins a Girona en un vol d'anada i tornada el dijous mateix. A les deu del matí ja desfilava.

• Als soldats, vestits amb uniforme de l'època d'Alfons XIII, els vam veure esmorzant, amb l'uniforme llampant i el barret emplomallat, per les cafeteries de la plaça de Catalunya i del carrer de Sant Francesc.

• El vol directe de Madrid i matiner els devia deixar mig atuïts, ja que en la desfilada no se'ls va acabar de veure rectes, tot i que es van alinear amb molta marcialitat. Algun manaia de Girona aficionat als soldats de plom va presumir que el manípul gironí desfila pla més recte que els professionals de l'exèrcit espanyol.

• El ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, va ser el que més es va fixar en totes les cuirasses romanes exposades a l'església de Sant Lluc, el Castrum dels Manaies de Girona. El president de la confraria, la de Jesús Crucificat-Manaies de Girona, Carles Mascort, va tenir la porta oberta de Sant Lluc fins que tots els membres de la comitiva de ministres i presidents, autoritats municipals i de la Generalitat eren cap als Banys Àrabs.

• Durant els actes oficials de la cimera es van apreciar gestos de profunda càrrega política d'ordre intern del partit dels socialistes. És a dir, de les relacions entre José Luis Rodríguez Zapatero i Pasqual Maragall. En el discurs al Fòrum de Diàleg Civil Espanya-França celebrat a la Fontana d'Or, Zapatero no va esmentar ni una sola vegada Maragall. En canvi, Chirac va tirar floretes a Maragall. Maragall i Chirac van recordar amb simpatia i fair play que Barcelona va derrotar París i va organitzar els Jocs Olímpics del 1992.

• En la mateixa intervenció, el president de la República veïna va relatar que, durant el passeig pel carrer Ciutadans, s'havia trobat uns compatriotes que feien turisme per Girona. «M'han explicat que la ciutat és molt maca i que s'hi menja molt bé», va dir Chirac, provocant les rialles dels assistents.

• La Policia Municipal va fer retirar la pancarta al·lusiva a la independència dels Països Catalans del balcó de l'ADAC al·legant que era de cotxinos penjar pancartes. En aquell mateix carrer n'hi havia almenys quatre o cinc més, contra la MAT i contra l'antena de telefonia al barri, que ningú no va treure.

Els veïns que pensen que el fanal postmodern de davant de l'ajuntament fa nosa podrien buscar aliats poderosos entre els ministres francesos i espanyols que es van perdre part de la desfilada pels problemes de visibilitat generats per la columna lluminosa que tenien en posició de ferms al davant. Encara que sembli que estiguin ballant una sardana, ni Chirac compta els llargs, ni Zapatero mira la cobla. Van sortir de l'ajuntament agafats en senyal de fraternitat, tot i que si hagués estat una sardana, com diria Maragall (Joan): «Tota ma Pàtria cabrà en eixa anella.» L'anella francoespanyola que envolta Catalunya.