Abans dels discursos del president francès, Jacques Chirac, i de l'espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, Maragall va intervenir en l'acte a la Fontana d'Or per ironitzar sobre el «paper de coixí» que juga Catalunya entre els estats francès i espanyol. Maragall, referint-se a la dinovena cimera hispanofrancesa, va afirmar que «per al president de la Generalitat i per a Catalunya i la seva gent, aquesta reunió és important i significativa», ja que «hem tingut històricament un paper de coixí entre les dues grans nacions que són Espanya i França». El president de la Generalitat va utilitzar, en el seu breu discurs, el català, argumentant: «Ja sé que el català no és ni el castellà ni el francès, però espero que, justament perquè està al mig, tots l'entendreu.»

Maragall també va tenir temps per fer broma sobre la seva vella «rivalitat» amb el president francès, per haver competit per ser la seu dels Jocs Olímpics de 1992. Però va destacar l'«amistat» que els uneix des d'aquell moment. Maragall va elogiar Girona com la nineta dels seus ulls, ja que representa «una bona síntesi del que és Catalunya». En la cloenda del fòrum de diàleg, Maragall va defensar el seu projecte d'euroregió i va destacar el paper de les empreses espanyoles i catalanes que treballen a l'Estat francès com a mostra de projecció europea.