divendres, 17 de novembre de 2006
> Entre la poesia, la narrativa i el teatre
V.G..
Sarsanedas va començar publicant poesia amb A trenc de sorra (Barcelona, 1948). A aquest primer títol el van seguir molts altres poemaris: La rambla de les Flors (Proa, 1955), Algunes preguntes, algunes respostes (Palma de Mallorca: La Font de les Tortugues, 1956) i Postals d'Itàlia (Barcelona, Rocas, 1965), recollits en una primera aproximació a l'obra completa en el volum Fins a un cert punt: poesia (1945-1989) (Barcelona, Ed. 62, 1989). El seu darrer poemari va ser Silenci, respostes, variacions (Barcelona, Proa, 2005). Pel que fa a la narrativa, va revelar-se com a gran prosista de la postguerra amb Mites (Selecta, 1954). Joaquim Molas va qualificar aquest recull de narracions de «dramàtica reflexió sobre la condició humana». El 1956 va treure la novel·la El martell (Barcelona, Club Editor) que junt amb Mites estan considerades dues obres de referència de la literatura catalana de postguerra. Polifacètic, també va publicar prosa de no-ficció, com ara Montserrat, pedra i homes (Barcelona, Abadia de Montserrat, 1967) i Paraules per a unes imatges (Barcelona, Abadia de Montserrat, 2004), a banda de diversos treballs crítics, proses i articles. Els darrers anys va intensificar el seu ritme d'escriptura i va publicar amb més freqüència. Alguns títols destacats per la crítica han estat el poemari L'enlluernament, al cap del carrer (Proa, 2001), Com una tornada, sí (Proa, 2001) i els seus Contes (1947-1969) (Edicions 62, 1994). El darrer llibre que va publicar després d'un llarg silenci va ser Una discreta venjança (Ed. 62, 2005), premi Ciutat de Barcelona 2006 de narrativa.
|
