Diumenge passat, Josep-Lluís Carod-Rovira, que té un alt sentit de l'espectacle, es va fer portar les càmeres de TV3 a la seu central d'ERC per poder anunciar en directe, a través del Telenotícies de dos quarts de nou del vespre, que ell i el seu partit s'havien decantat per segona vegada pel pacte amb el PSC i ICV.

Els telenotícies del vespre tenen molt bona audiència, però Carod hauria fet millor de produir l'anunci al migdia, que és quan a les cases la família està dominicalment reunida, en acció de dinar. Si s'hagués sabut la reedició del tripartit en aquell moment, els membres de la família favorables al pacte i els que en són contraris s'haurien tirat els plats pel cap llavors mateix, i feina feta que ara tots tindríem. Carod va parlar a l'hora que la família ja s'havia dispersat, de manera que el llançament de plats i miquels per motivacions polítiques ha quedat ajornat fins avui.

Ara són els dies de l'estiuet de Sant Martí. Ahir i avui, en moltes cases de molts pobles de Catalunya, es presenta per dinar un plat barroc: les pomes farcides, el relleno. Pomes del ciri omplertes de carn i elaborades amb moltes espècies, molta canyella, algun licor i molta paciència. El plat, greixós, complicat, pacte impossible d'elements contradictoris, no és del gust de tothom i quan arriba a taula és normal que molts comensals el deixin intacte i que s'entauli una discussió sobre la viabilitat d'una recepta tan allunyada dels gustos d'avui i de la salut enraonada.

Jo tinc un company de feina que és d'Arenys de Munt, un dels pobles que ha conservat amb intensitat la tradició de les pomes farcides per Sant Martí. Quan s'acosten els primers dies de novembre, aquest company, que fa temps que no viu al poble però que hi té la família, entra en una frisança i ja té ganes que arribi el gran dia del relleno i de desplaçar-se a Arenys de Munt per reunir-se amb els pares i germans. No es pensin que les pomes farcides li agradin. No li agraden gens, ni que siguin fetes per la seva mare segons una recepta passada de generació en generació. El meu company pot passar de la ingesta de pomes però no pot passar de Sant Martí ni de la trobada familiar i sobretot no pot passar de la tradicional discussió sobre si les pomes farcides són bones o no ho són. La mare, totes les mares: «No diguis que no són bones, digues que no t'agraden.» El company reconeix que aquest any la discussió tindrà més volum perquè hi irromprà la política.

El que avui es dirà a les cases i que la gent ha anat acumulant com una bola durant la setmana no surt als diaris ni a les televisions perquè els diaris i les televisions hi ha vegades que desconnecten de la realitat i només connecten amb l'oficialitat. Però avui a l'hora de dinar Carod, José Montilla, Artur Mas i David Madí sentiran que alguna cosa els passa, que les orelles els xiulen, que el món tremola al voltant seu perquè a cada taula del país es posaran en qüestió la idoneïtat de Montilla com a president, la campanya de CiU, les verdaderes intencions de Carod i la bondat i durada del nou tripartit. Encara que fem veure que no passa res, el país està dividit com mai, hi ha una ferida en el nacionalisme i molta gent està pessimista, en espera que els fets desmenteixin les primeres funestes impressions. Aquesta tarda la dispersió familiar es farà amb morros i amb germans, pares i gendres enfrontats. Tothom: «No diguis que no t'agrada, reconeix que no és bo.»