| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 4 de maig de 2024


dijous, 9 de novembre de 2006
>

El tripartit serà prudent a l'hora d'obrir les reformes institucionals pendents

El programa de govern mencionarà la nova llei electoral en els mateixos termes que l'Estatut, i es crearan les vegueries

TIAN RIBA. Barcelona
El nou tripartit evitarà obrir el meló de les reformes institucionals pendents si no hi ha un consens previ per no tornar a generar tibantors entre els socis ni polèmiques amb l'oposició i el territori. Els negociadors del programa de govern inclouran la necessitat de fer una llei electoral catalana, però copiant únicament les bases que ja figuren a l'Estatut. El programa sí que preveurà la creació de les vegueries i els consells de la vegueria per substituir les diputacions, però s'anirà amb compte per no crear incendis al territori. A més, es passarà de puntetes sobre aspectes que també poden generar polèmica, com ara el quart cinturó i la connexió elèctrica amb França. La prioritat són les polítiques socials i evitar que qualsevol aspecte polèmic tapi la gestió.


+ Un grup de diputats del tripartit, durant la presentació oficial de l'acord, dimarts al Parlament. Foto: LLUÍS CRUSET

El pacte del Tinell preveia la reforma de la llei electoral i una nova organització territorial en vegueries, dos aspectes que no es van acabar portant a la pràctica per diversos motius, el primer dels quals, pels diferents punts de vista entre els socis. Pasqual Maragall i el PSC –i també ICV– eren partidaris de canviar la llei electoral per una que premiés la proporcionalitat, mentre que ERC –com CiU– era partidària de mantenir l'equilibri entre proporcionalitat i la representació del territori. Cada partit va interpretar de manera diferent el redactat ambigu que es va fer al pacte del Tinell. A més, ERC considerava i considera que una llei d'aquesta mena requereix consens de tots els partits. Un consens que, a més, ara és obligatori, perquè el nou Estatut estableix que es requereixen dos terços del Parlament per aprovar-la. La llei electoral va arribar a provocar prou tensions entre els socis perquè Joan Puigcercós i Joan Saura haguessin d'anar al ministeri d'Indústria a parlar-ne amb José Montilla, en un exemple del problema que generava que dos dels tres líders orgànics dels partits es trobessin a Madrid.

La menció de la llei electoral al programa de govern serà un calc del que diu l'Estatut, votat per CiU: el Parlament es compon d'un mínim de cent diputats i un màxim de 150, escollits per un termini de quatre anys per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. També diu que el sistema electoral és «de representació proporcional i ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya». A més, la llei ha d'establir criteris de paritat entre homes i dones en les llistes.

Pel que fa a la nova organització territorial, l'Estatut diu que el consell de vegueria substitueix les diputacions sense haver de respectar els límits provincials –que continuaran existint com a circumscripció electoral–, però l'establiment del règim jurídic de les vegueries queda en mans de l'Estat –malgrat que la Generalitat té la competència exclusiva en règim local– i l'alteració dels límits provincials necessitarà de l'aprovació d'una llei orgànica al Congrés. ERC va considerar en el seu moment que tot plegat era «un error històric», però ara considera que l'únic problema que hi pot haver és amb el finançament. Per tant, el programa de govern preveurà la creació de les vegueries com a àmbit territorial i els consells de vegueria amb competències delegades per la Generalitat.

Serà en el paper de la comarca allà on hi pot haver tibantors amb CiU, ja que l'Estatut diu que tindrà personalitat jurídica pròpia –establerta pel Parlament–, però no parla de consells comarcals –àmpliament dominats per la federació– i el tripartit les vol deixar com a àmbit per mancomunar serveis, sense perfil polític. El programa, dividit entre autogovern, economia i política social, donarà orientacions estratègiques i no serà tan detallat com el del Tinell, amb la qual cosa es pot tancar dilluns.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Sense conseller primer, ara que té rang estatutari

>L'exnúmero dos d'ERC a Mataró deixa el partit per la reedició del tripartit

>Carod incorporarà les competències d'exteriors com a vicepresident

>Zapatero vol mantenir el suport de CiU i Duran no estarà «de braços plegats»

>Ridao confirma que serà el proper candidat d'Esquerra al Congrés

>Maragall lliura divendres la Medalla d'Or a la família de Gutiérrez Díaz

>Maragall tracta amb el govern del Senegal la necessitat de regular els fluxos migratoris

>Divisió al Suprem pel «cas Peiró»

>L'Audiència reobre el «cas Pallerols» pel suposat finançament irregular d'Unió

>CiU també guanya fora

>Mesa sense Ciutadans

>Cap de l'oposició

>La llei electoral i l'organització territorial no estaran entre les prioritats del nou govern

>La llei electoral i l'organització territorial no estaran entre les prioritats del nou govern

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.