«Qui diu que la dona musulmana no pot treballar? Quin text religiós recull que s'ha de quedar a casa?» Ndeye Andújar, vicepresidenta de la Junta Islàmica a Catalunya i una de les organitzadores del segon Congrés Internacional de Feminisme Islàmic, deixava ahir aquestes preguntes enlaire durant uns segons. Contestava: «L'islam no ho diu, no ho recull cap text religiós.» Andújar, una catalana musulmana, reconeix que la igualtat entre home i dona a l'islam encara és llunyana però assegura: «Algunes coses comencen a canviar.» Dones musulmanes de tot el món es troben des d'ahir a Barcelona per demostrar-ho. Segons Andújar, es volen crear xarxes de cooperació transnacionals i intentar construir un pont entre el feminisme intel·lectual i la realitat de les dones musulmanes.

A Catalunya, un moviment de dones, incipient però ferm, impulsa el feminisme islàmic. Un dels objectius, per exemple, és portar el debat sobre la interpretació femenina de l'islam a les universitats. Andújar reconeix que no tenen contacte directe amb les immigrades musulmanes. «Som conscients que tenen altres prioritats com ara la feina...», explica. Tot i això, adverteix: «Les dones musulmanes no són beneites i comencen a veure una nova relació amb els homes a occident.» Creu que els canvis reals, com ha succeït a França, es veuran amb les pròximes generacions de joves formades que se sentin musulmanes i occidentals. La vicepresidenta de la junta lamenta que a Barcelona no hi hagi cap espai reservat als centres d'oració perquè les dones resin. En aquest sentit afirma: «A Europa, l'Estat i Catalunya s'està vivint un retrocés dels drets de les dones musulmanes. En països com el Pakistan, per exemple, sí que hi ha espais.»

REVISIÓ DE LA XARA