Feliu Matamala, als seus 94 anys ben portats, recordava ahir al migdia, a l'interior de la seva llibreria Les Voltes, que la fira del dibuix de Girona de què s'estava gaudint a l'exterior i que ell organitza, va néixer gairebé per generació espontània: «Van ser els mateixos artistes els que van demanar-ho.» Haver-se muntat des de baix i no pas de manera artificiosa, com sovint es tendeix a fer en aquest país, explicaria l'èxit d'una trobada que aplega des de fa anys més de 300 artistes (ahir n'hi havia 349 d'apuntats), que ja ha arribat a l'edició 41 i té bones perspectives de futur. I és que, com diu el popular activista de la plaça del Vi, «mentre vingui tanta gent a Girona per Tots Sants, la fira del dibuix està assegurada». Dóna la raó a Matamala Joan Costa, un aquarel·lista garrotxí que para a Girona des de fa més d'un quart de segle, quan diu que, com més gent, més vendes, que no hi fa res que se circuli amb dificultat o costi veure l'obra exposada. De clients potencials, tants com vulguis. Com sempre, ahir Girona estava plena com un ou, encara que algú va comentar que «potser no tant com en altres anys». És de mal calcular. A tocar de Costa, Joan Murillo, un lleidatà que fa olis amb relleu sobre fusta, i que s'estrenava a Girona, se'n feia creus: «No ho havia vist mai, tanta gent és fantàstic!» Ep, però sembla que en això de gastar-se els diners en art, les coses no són com abans. La teoria de Costa és que temps enrere els quadres eren l'única decoració possible per a les parets, mentre que avui dia hi ha alternatives i el calaix se'n ressent.

Simultàniament a la del dibuix, van ocupar els carrers del barri vell i rodalia desenes de parades d'artesania i d'alimentació. A la plaça de l'Oli, sota el balcó més catalanista del barri, el de l'Adac, d'on sortien els crits d'un torneig de futbolí que es jugava amb passió, la fira esdevenia temptació: xocolata, coques, embotits, formatges... De les parades de mel, fa patxoca la que té de dependenta la coneguda escultura d'una dona de Fidel Aguilar recolzada a les Voltes d'en Rosés. Des d'un espectacular bidó l'amo del negoci nodreix les comandes. Prop d'aquí, el venedor de la Cola catalana lamenta que enguany no tingui tantes vendes com abans, d'una vela d'herbes medicinals puja Cort Reial amunt una agradable barreja de flaires i dels Quatre Cantons n'arriben les explicacions sobre preus i procedència de bolets... Precisament el dia que solem recordar més els nostres difunts Girona fa una demostració de vitalitat a l'abast de pocs llocs. És el cicle de la vida concentrat en unes hores i en una ciutat.