Comencen ara tres setmanes de negociacions entre les diferents formacions polítiques, perquè com a molt tard el dia 21 s'ha de constituir el Parlament. Si es fa cas dels discursos dels candidats ahir a la nit des de les seus electorals, les apostes inicials no són coincidents. Mentre que el socialista José Montilla va apostar per un govern «catalanista i de progrés amb una sòlida base parlamentària» i l'ecosocialista Joan Saura ja ha deixat clar des d'un principi que la seva única opció és el tripartit, Mas va parlar d'un govern sòlid sense parlar de «dretes i esquerres» que pugui desenvolupar l'Estatut i «polítiques de progrés» amb garanties. I aquesta prudència indica que no descarta de cap manera un gran pacte amb el PSC, tenint en compte que ERC va votar «no» a l'Estatut i que el govern espanyol amb qui cal negociar és socialista. De fet, Mas i Montilla ja van parlar ahir per telèfon i CiU obrirà les negociacions amb els socialistes. A més, caldrà veure quin pes juguen en les negociacions els interessos del PSOE, que després de tenir ERC com a aliada preferent, va ampliar les aliances a CiU, com a soci més còmode per evitar les envestides del PP. És en aquest sentit que van les declaracions d'ahir del secretari d'organització del PSOE en què admetia el bon resultat de CiU i recordava que «hi ha dues grans forces polítiques clarament majoritàries».

Montilla va donar una altra possible pista: el PSC i ICV-EUiA sumen més que CiU. I aquí entra una altra possibilitat: un govern bipartit amb la possibilitat d'establir aliances tant amb ERC com amb CiU. En canvi, de les paraules de Josep-Lluís Carod-Rovira no es va desprendre ahir cap aposta inicial. Carod va parlar amb Saura i Montilla, i va trucar a Mas per felicitar-lo. Els republicans no han renunciat a posar la presidència de la Generalitat sobre la taula de les negociacions.

L'anàlisi dels resultats partit a partit pot ajudar a situar també les forces. CiU no ha aconseguit el seu gran objectiu de trencar la majoria absoluta del tripartit i, malgrat guanyar dos diputats, es queda a 100.000 vots del resultat del 2003. Però, en la part positiva, guanya en vots i en escons i, sobretot, en treu 11 al PSC, partint de l'oposició. Mas va dir que CiU negociarà amb «humilitat, generositat i sentit de país», i va demanar el mateix als seus seguidors.

El PSC és qui en surt més malparat. Després de renunciar a Pasqual Maragall com a cap de cartell, ha fracassat en l'intent de mobilitzar el vot dorment de l'àrea metropolitana de Barcelona amb un candidat d'origen andalús amb qui els que donen el triomf al PSOE en les eleccions espanyoles es poguessin sentir identificats. Montilla ha reclamat pel PSC més bons resultats que els del 2003 per poder liderar un govern estable, però ha pagat els plats trencats del tripartit i caldrà veure quina força política i autonomia té per negociar un tripartit en què perd més escons que ERC, s'ha deixat més de 200.000 vots pel camí i en què ICV, amb qui els separa molta distància en matèria d'infraestructures, té més força.

ERC perd dos diputats, però aconsegueix sumar tant amb CiU com amb el PSC per plantejar una negociació amb força. A més, en cas d'un gran pacte entre el PSC i CiU, els dos grans partits li regalarien ser el principal partit de l'oposició.

ICV és la gran triomfadora de la nit i la formació que permet la suma del tripartit, perquè sense sumar tres diputats més –i és l'única que malgrat la baixa participació guanya votants–, les esquerres haguessin perdut la majoria. ICV pot haver guanyat votants del PSC, tot i que la gran novetat d'ahir, l'entrada com a formació parlamentària del nou partit antinacionalista Ciutadans, també pot haver afectat el PSC. També ha pogut afectar el PP, que es queda sense cap possibilitat aritmètica de sumar amb CiU i perd un diputat. Juntament amb els tres escons de Ciutadans, l'altra característica de la jornada és l'abstenció: la segona més baixa de la història.