Em sorprèn la candidesa d'alguns representants polítics que critiquen l'esmorzar de dos presidents, el d'un club esportiu i el d'un partit polític nacional, en plena Rambla de Catalunya. És que potser no es poden tenir complicitats?, o ara resultarà que tothom és apolític i neutral. No acabo d'entendre que se n'hagi fet un escàndol i ningú s'hagi escandalitzat fins ara que tot un president de govern central hagi instal·lat la seu del «gobierno de la nación» a l'àrea metropolitana per fer campanya en persona, qui sap si per suplir les mancances del seu candidat o per evitar que les vel·leïtats nacionalistes l'acabin afectant i s'acabi creient allò que Catalunya és una nació.Ja se sap, què se'n pot esperar d'un país com Catalunya on tothom hi té cabuda, que va saber assimilar els immigrants dels anys vint i els dels anys seixanta del segle passat i acabarà assimilant els que ens van entrant en aquest segle. Perquè tots estem empeltats d'arrels de gent de pas que va acabant fent llar a Catalunya.
Però deixeu-me que acabi dient-vos que el que més m'ha sorprès i m'ha afectat ha estat el comentari de Mr. Talante, dient-nos que seria respectuós i acceptaria el govern que sorgís de Catalunya després de les eleccions (perdoneu si no reprodueixo les paraules fidelment). Un comentari absolutament d'escàndol. És que potser no pensava ser-ne, de respectuós? Plagiant unes paraules d'una bona amiga, és com si els vostres pares us diguessin: «Quan siguis gran et deixaré casar amb qui tu triïs». Visca la democràcia!
