| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 26 d'abril de 2024


dilluns, 30 d'octubre de 2006
>

Teranyina de passions urbanes

Vernetta teixeix una xarxa de relacions afectives a la novel·la «Parlem d'amor»

RAÜL MAIGÍ. Barcelona
La complexitat de les relacions afectives en l'ecosistema urbà de la Barcelona actual constitueix l'espina dorsal del nou llibre de Xavier Vernetta. Parlem d'amor és una novel·la fragmentada en vint-i-sis relats curts, cadascun dels quals té com a protagonista un personatge diferent. Tots es relacionen entre si i les seves històries van teixint una teranyina en què es reflecteix la societat urbana occidental, amb odis, passió, frustracions, dolor, plaer i la frivolitat «necessària» per sobreviure.


+ Xavier Vernetta, al Raval de Barcelona. Foto: NEREA CHIRIVELLA

Xavier Vernetta va obtenir l'any 2003 ex aequo el premi de narrativa que atorga la Fundació Enciclopèdia Catalana. Parlem d'amor va néixer com un conjunt de contes però va anar prenent consistència fins a esdevenir una novel·la. Són vint-i-sis personatges, cadascun en un capítol, a través dels quals l'autor cus una xarxa de relacions afectives. Cada personatge està relacionat amb l'anterior d'alguna manera, i el que fa acaba afectant l'engranatge general. L'escenari és la Barcelona actual. Escriptors, galeristes, periodistes... Ells i elles són, més enllà de la seva activitat, vídues, divorciats, enamorats..., persones que reclamen un afecte que es manifesta en múltiples matisos, des de la profunditat fins a la frivolitat. Com a particularitat, els noms dels personatges estan ordenats alfabèticament, la qual cosa esdevé una guia oportuna per al lector despistat. Per exemple, allà on aparegui el cognom Cruspinera hi ha l'opció de tornar a la ce per resituar la història d'aquest personatge. Vernetta defensa que els diferents relats de la novel·la es poden llegir de manera independent: cadascun té sentit en ell mateix.

El temps present de la narració transcorre en tres dies al voltant de Sant Jordi, una festa que considera «màgica». «Aquesta mirada sobre les persones només podia ser sobre l'art», opina. Una altra particularitat del text és que la veu narrativa va canviant segons el capítol, i també l'estil en què està escrit, un aspecte que accentua la mirada calidoscòpica de la novel·la. L'autor subratlla que en una societat de consum visual és normal que l'escriptura adopti també nous formats pròxims al llenguatge audiovisual. «Els narradors no només expliquem històries sinó que parlem sobre coses, fem discursos», defensa Vernetta, que assegura que en aquesta obra no ha actuat com un mer observador. «Tots els personatges tenen alguna cosa meva», assegura. Tampoc deixa escapar l'oportunitat de retratar amb acidesa determinats rols i tòpics en àmbits com ara l'editorial, el periodístic i el de l'ensenyament. En qualsevol cas, totes les relacions estan impregnades de més o menys frivolitat: «El món és tan complex que necessitem la frivolitat de tant en tant per descansar.»



 NOTÍCIES RELACIONADES

>«La gran obra de la literatura juvenil catalana encara s'ha d'escriure»

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.