Des que Mia Farrow va fugir de la seva trista realitat veient La rosa púrpura de El Cairo i fins va entrar dins de la pel·lícula, Woody Allen (que, de fet, abans havia escrit el guió de Sueños de seductor per tenir Humphrey Bogart com a model d'actuació) sovint ha fet present d'una manera o altra el cinema com a il·lusió. Una de les maneres ha estat (i encara és) la recurrència al món de la màgia. Fent-ho amb certa ironia, la màgia (l'il·lusionisme, el trucatge, la disposició a ser enganyat) es presenta com una metàfora del mateix cinema: el cineasta com un mag capaç d'il·lusionar (enganyar) els espectadors.

El cas és que, entre la filmografia de Woody Allen, hi ha les pólvores màgiques que converteixen Alice (de nou Mia Farrow) en invisible o el seu amant en un home atractiu. O tot el joc a propòsit de la hipnosi de La maldición del escorpión de jade, una de les pel·lícules que en els últims anys han convidat a dir que Woody Allen ha abordat comèdies més o menys enginyoses i brillants, però que reflecteixen un cert relaxament de la tensió creativa del cineasta. Això també podria dir-se a propòsit de Scoop, la segona pel·lícula de Woody Allen rodada a Londres i que arriba després de Match Point, on va reprendre alguna de les qüestions morals plantejades en el seu cinema. Pel que fa al cas, Allen torna a fer present amb Scoop el món de la màgia en el seu cinema: amb expressió perplexa i a vegades fins espantada, ell mateix hi interpreta un mag que, sense voler, convoca un esperit que revela a una jove periodista quina és la identitat de «l'assassí del tarot» que mata dones a Londres. Podria pensar-se que el cineasta es reconeix com un mag que no controla els seus poders, però aquesta llicència de fer retornar algú del món dels morts per donar una «scoop» (primícia) és una nova picada d'ullet que busca la complicitat: el cineasta és el demiürg que, en tot cas, demana a l'espectador la suspensió de la seva incredulitat, la disposició a entrar en el joc i deixar-se il·lusionar.

Després de Match Point, Scarlett Johansson torna a ser una nord-americana infiltrada en el món de l'alta burgesia londinenca (és curiós com Woody Allen juga amb l'imaginari i els tòpics en relació amb la societat i la cultura angleses) tenint en aquest cas el mag com a còmplice d'una aventura tan perillosa que la du a enamorar-se (l'atracció del luxe) del possible assassí. Scoop transcorre com un divertimento amb el qual Woody Allen continua ironitzant sobre el personatge que s'ha construït amb comentaris com ara que, amb l'angoixa que té, no necessita fer gimnàstica per cremar greixos. No és el millor Woody Allen. No és el més ambiciós en l'aspecte formal i també moral. No hi ha els seus millors trucs com a mag del cinema, però aquest Allen juganer a vegades encomana la seva diversió.