A mesura que s'acosta el gran dia en què els ciutadans decidirem el nostre vot, el que volem per al futur de Catalunya, el panorama continua incert en una campanya amb un to fred i crispat.

Probablement animat per les dades dels darrers sondeigs que l'afavoreixen, Artur Mas es decanta d'una manera més contundent per governar sol amb suports puntuals. Podem entreveure ací una trampa al seu contracte amb els catalans on diu textualment que «no signarem ni establirem cap pacte permanent o estable amb el PP per governar Catalunya durant la pròxima legislatura»? Una cosa són acords puntuals, podrà argumentar, i això no trenca el seu compromís.

Quan es fa una declaració tan solemne amb notari i tot pel mig, quan es demana als electors que donin una lliçó als dirigents del PP perquè aquest és l'únic llenguatge que entenen, quan els qualifica d'hostils a Catalunya cal entendre que no vol cap mena de relació, ni puntual ni permanent.

Les mitges paraules sempre són perilloses, existeix la memòria històrica, el sentir-se traït, més tard o més d'hora, passa factura. Els ciutadans no som una massa, pensem i recordem.