Acompanyat pels consellers Antoni Castells i Jordi Valls i l'exconseller Josep Maria Rañé, Montilla va presentar com a aval per governar la seva trajectòria vital i política, recordant que va començar a treballar amb 16 anys i que els seus inicis en política es remunten a la lluita antifranquista. Li va servir per buscar el cos a cos amb Artur Mas. «Quan vaig començar no repartien càrrecs sinó garrotades, altres van esperar temps més fàcils», va dir, definint-se com a «fill de la cultura de l'esforç» en contraposició amb «els del món yuppy on tot t'ho regalen». La seva aspiració, amb una referència a Lluís Companys, és: «Ser el president dels treballadors, dels que suen la samarreta», i treballar per «la Catalunya real». En aquest punt, i carregant contra l'intent propi de CiU d'atribuir-se la representació en exclusiva, va dir que el país «és de tots» i «ningú ens ho pot prendre perquè hem fet de Catalunya el que és avui».

En la segona part de la campanya, el PSC focalitza el seu missatge en l'eix esquerra-dreta, política de serveis públics contra la dels xecs, i multiplica les crides a la mobilització presentant-se com l'únic vot útil progressista. S'adreça especialment als electors que no se senten vinculats pels comicis catalans, però que en les espanyoles voten el PSOE. Va demanar als presents que facin d'altaveu i convencin els seus perquè votin el PSC. La crida l'havia fet abans el secretari general de la UGT a Catalunya, que va instar a no desaprofitar «l'oportunitat que un dels nostres presideixi la Generalitat». En les propostes, Montilla va prometre que, en tres anys, augmentarà les pensions més baixes a 500 euros.