Josep-Lluís Carod-Rovira s'afaita cada matí a l'estació de metro de Passeig de Gràcia tancat dins d'un plafó de vidre on es recolzen estudiants amb carpeta de la universitat abraçada al pit i més tard el professor sense esmorzar que bufa i mira el rellotge.

El candidat humà s'afaita concentrat, sense saber que des de l'altra andana el mirem de tant en tant amb curiositat. Ha començat a afaitar-se per l'esquerra, torça el gest, estira la galta, subjecta el mànec de la maquineta amb tres dits, la fulla està passant molt a prop de l'extrem del bigoti i a través del mirall vigila de no fer cap desgràcia en el que ja és un dels mostatxos més famosos del país.

En les profunditats de la mirada concentrada de Carod-Rovira s'endevina més activitat de l'aparent. Mentre s'afaita sembla divagar sobre l'entrevista que li farà en Bassas, la reunió amb en Vendrell, les enquestes i els diaris del dia, tornar la trucada al Puigcercós a veure què vol ara aquest, després el dinar amb els empresaris de Manresa, a la tarda els avis de l'ateneu de Manlleu i al vespre el míting a Vilanova. Quan un s'afaita, el dia encara està per fer i es té la il·lusió de dominar-lo.

Carod-Rovira no s'afaita amb barnús ple de pellofes ni amb un pijama de quadros sinó amb una moderna samarreta negra que li dóna un aspecte de madur esportiu. Sembla una samarreta llisa però la tovallola groga que el candidat sosté despreocupadament sobre les espatlles no deixa veure si té dibuixat algun missatge del tipus «Espanyol jo?» o «Record de l'Alguer».

Cada matí de campanya el candidat perseverant s'afaita dins del mateix plafó, s'hi recolzen les mateixes estudiants i els mateixos professors tot esperant el metro, i repassa mentalment l'activitat del dia tot tenint cura de no tallar-se. Aquest cop, però, sabem que el trobarem a la seu del Consell Nacional de Joventut de Catalunya i anem a veure'l.

La seu del consell dels joves catalans es troba en una plaça del barri de Gràcia, el més republicà dels barris de Barcelona, en un portal situat al costat d'una casa de barrets que a mig matí no mostra cap signe exterior d'activitat.

Poca broma, amb el consell de joves. Està ple de gent que fa massa temps que no s'afaiten i duen la samarreta negra posada a mig matí i fins a la nit, però és una cosa ben seriosa. Hi ha unes noranta entitats juvenils agrupades, entre elles totes les polítiques. Dins dels seus òrgans directius hi ha una rotació perquè no hi siguin sempre els mateixos i políticament no quedi tot coix. Ara hi són les Noves Generacions del PP i el Col·lectiu de Joves Comunistes. Ara que trobem a faltar seleccions esportives oficials, resulta que el consell de joves té representació directa al consell de joves europeus al marge del consell espanyol.

Josep-Lluís Carod-Rovira escolta amb atenció. Assenteix amb el cap. Es passa la mà pel bigoti a contrapèl. Fa alguna pregunta. Creua les mans. Els dóna la seva opinió sobre les coses. Cap acudit fàcil. Cap camaraderia de dirigent de partit trencador i jovenívol. Josep-Lluís Carod-Rovira està molt ficat en el seu paper d'home d'Estat sense Estat, de presidenciable de bigoti canós i veu calmosa i greu. Professor Carod.