Diario de Cádiz: res.El Faro de Ceuta: res de res. Información d'Alacant: tampoc. El Ideal Gallego: ni rastre. El Adelantado de Segovia: zero. Diario de Notícias d'Àlaba: encara menys. La Opinión-El Correo de Zamora: em rendeixo.

Després d'una setmana llarga rastrejant la premsa espanyola, per primer cop em trobo que pràcticament cap columnista (la cerca no és exhaustiva però sí prou representativa) dedica el seu article a la política catalana, ni tan sols per parlar-ne bé. S'han tallat les comunicacions més enllà de l'Ebre? Ens han donat la independència i no ens n'hem adonat?

Rotundament, no: el que passa és que el seu segon tema preferit, ETA, ha fet caure Catalunya de l'escambell. La dimensió europea que ha agafat el procés de pau al País Basc té força entretingudes les primeres espases i les principals plomes hispanes, per a desgràcia d'aquest columnista i per fortuna per a la resta de catalans. És curiós com, de la nit al dia, ja no hi ha perill de trencament de la unitat indissoluble d'Espanya, el suposat nazisme de barretina ha deixat de ser un risc imminent per a la democràcia, aturar la persecució del castellà ja no corre tanta pressa i, en resum, l'oasi català ja deu tornar a florir.

Sembla una prova evident que a la premsa veïna la catalanofòbia, la catalanitis. o, simplement, la catalanodèria, és un recurs per no perdre la forma quan no hi ha cap tema d'allò que ells n'anomenen d'«interès nacional». Per uns dies, sembla que hem passat la pilota als bascos. No cal preocupar-se excessivament. Segons com es miri, que Catalunya no surti a la premsa espanyola és, per als catalans, un respir. «No news, good news», que deia aquell.