dijous, 26 d'octubre de 2006
> El vot útil
opinió
ENRIC MARÍN I OTTO.
Ja tenim enquestes per a tots els gustos. Els resultats són tan divergents que és impossible identificar tendències sense descartar per poc creïbles algunes d'aquestes mostres demoscòpiques. Només hi ha un fet de coincidència: aquestes eleccions sancionen el trencament del bipartidisme apuntat l'any 2003. Els dos partits majoritaris amb prou feines sumen dos terços de la representació parlamentària, mentre que l'any 99 concentraven gairebé quatre cinquenes parts. Però CiU i el PSC i bona part dels mitjans i analistes continuen instal·lats en el discurs del bipartidisme. D'acord amb aquest esquema reductiu, Mas i Montilla apel·len al «vot útil». El vot útil d'esquerra o el vot útil catalanista. Com si tinguessin el monopoli d'aquestes ideologies i com si poguessin governar en solitari. Però cap d'aquestes dues premisses és certa. I, per altra banda, el vot útil catalanista i d'esquerres no està representat per cap de les dues forces majoritàries. I és aquest vot el que decantarà la majoria de govern..., si es pot decidir a Catalunya.
|
