Antigues avingudes olímpiques conduïen ahir al migdia milers de convergents fins al míting central de campanya de CiU a Barcelona, al pavelló de la Vall d'Hebron, allà dalt de tot, on la Barcelona maragalliana deixa enrere els barris cutres i els pisos atapeïts i s'enlaira cap a Collserola i cap a la Catalunya eterna a cop de ciutat universitària, velòdroms de disseny, places dures i arquitectures toves. Mentre que al Montjuïc postolímpic han crescut els matolls, a la Vall d'Hebron és possible trobar-te el Cobi quinze anys més vell, amb algunes arrugues i mal afaitat, escèptic, disfressat d'home amb americana de tripartit, fent un tallat i llegint el diari en una plaça de ciment mentre la comitiva convergent passa camí de la seva festa electoral.

A dins del pavelló una banda de música amenitza l'espera amb un pop amable i domesticat. L'speaker de CiU d'avui apareix entre cançó i cançó per anar escalfant l'ambient. Aquest home és el candidat perfecte per casar la filla. És guapo, és jove, és simpàtic i és de Convergència. Porta unes modernes patilles marca Oriol Pujol i Ferrussola i fa vibrar les tietes cada cop que anuncia qui serà el futur president de Catalunya: Artur Mas.

Busquem el personatge i el trobem a l'exterior del pavelló, en una mena de pati dels mals endreços on s'acumulen cadires que no han fet falta, cistelles de bàsquet que s'han retirat de la pista i les porteries de futbol sala. Artur Mas parla amb Josep Antoni Duran i Lleida. Després tots dos parlaran davant dels focus i els enfocaran a la pantalla gegant amb les banderes independentistes de les joventuts darrere. Però el contingut potser s'haurà decidit abans entre caixes mal apilades i trastos en desús.

Qui fa una estona que volta pel pavelló és Jordi Pujol. L'expresident estreny moltes mans i escolta molts elogis a peu de l'entarimat fins que un membre de l'organització el rescata i se l'endú per un passadís: s'apropa el moment de començar. Ara passen un vídeo per la pantalla gegant amb gent del carrer parlant bé de Convergència. Entre ells un emigrant fent servir un català perfecte que segur que ja s'ha guanyat uns quants punts.

I arriba el moment. Les estrelles del concert han de baixar les escales de ciment a l'altra punta de pavelló i travessar-lo entre un públic que aplaudeix, els dedica copets a l'esquena o els abraça efusivament.

El valencià Enric Morera (Bloc), el gallec Anxo Quintana (BNG) i el basc Josu Jon Imaz (PNB) són els teloners de luxe. Anxo Quintana encén tothom amb un discurs tempestuós i atlàntic. Josu Jon Imaz és més florentí però també es posa a la butxaca el pavelló de la Vall d'Hebron fent íntegrament en català el seu discurs. Imaz parla durant un quart d'hora un català amb accent francòfon que millora a mesura que passen els minuts.

Quintana i Imaz es queden a l'escenari i han d'aplaudir les proclames de Duran i Mas. Algunes amb entusiasme, altres les aplaudeixen amb més timidesa. Quan Artur Mas proclama que cal deixar governar l'opció majoritària que surti de les urnes, Quintana aplaudeix fluixet, buscant amb la mirada que Manuel Fraga no sigui a la sala.

Duran i Mas s'han repartit els papers: un reparteix llenya entre els rivals, i l'altre, també. La diferència és que un dels dos potser s'haurà d'entendre amb alguns d'aquests rivals per ser President. O potser no. Alguns espontanis intervenen en el moment precís. Pujol s'ho mira tot des del seient i quan Mas l'assenyala i el pavelló l'aplaudeix dret, Pujol s'alça amb energia, es gira cap al públic i el saluda amb un enyorat gest pujolista: el cap lleugerament inclinat, el braç estirat amb la mà oberta i el somriure serè i llunyà. El pare reafirma l'hereu. El pavelló retrona.

Pujol no fa res més en tot el míting. Però n'hi ha que amb un sol gest ja ho fan tot.

A fora, el Cobi ha marxat i els autocars esperen amb el motor en marxa per retornar els militants de CiU a les seves comarques a difondre la bona nova.