És veritat, al pot petit hi ha la bona confitura. De la mateixa manera que als pots grans moltes vegades només hi ha aparença, imatge sobrada i arrogància mancada de qualitat, al pot petit és possible trobar saviesa i responsabilitat. Tot és remarcar l'autèntic caràcter de la matèria prima.

Passades les seixanta hores de la ingestió del debat televisiu, ara resta l'amargor de la fatuïtat del candidat Artur Mas, la manca de condiment del senyor José Montilla i el bon regust de l'exposició de Joan Saura, veritable guanyador en una simfonia de colors i sabors on el líder d'Iniciativa destacà per sobre de tots els companys de taula. Potser Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Piqué no desentonaren, en un paper de segones figures, però fou Saura qui dominà en tot moment el debat, ben fornit de números i arguments, mostrant-se un polític de talla que, a més, sabia donar imatge d'honorabilitat dins un paisatge polític ben poc galdós.

Encara que Iniciativa es presenta com el pot més petit en la prestatgeria de les ofertes parlamentàries, Joan Saura va saber posar el llistó força alt. Llàstima que una cosa són els arguments i l'altra és el joc de cartes, o paperetes electorals, marcades. I, fora arguments, els majoritaris tenen més pràctica a posar cara de pòquer.