CiU mai no havia tingut aquest estil de fer propaganda, però és que mai CiU s'havia trobat a l'oposició i amb tres partits en contra: només té l'opció d'arriscar. Si ens trobéssim en una partida del set i mig, ara mateix CiU té un 6 però necessita demanar carta. A risc de passar-se, sí, però és que o és això, o llepar oposició quatre anys més.

El DVD ha aconseguit refrescar la memòria sobre què ha estat el tripartit, un ens que (recordem-ho) ha existit. I ha desbocat tant les ires tripartides, que d'entrada s'ha evidenciat que l'aparent acostament d'ERC a territori equidistant els darrers dies era del tot fals, i que les seves preferències de socis segueixen intactes. Per últim, ha tornat a posar la política catalana al centre de la política catalana (i valgui la redundància) amb un clar protagonisme del discurs de CiU. Exposant els fets, però amb visió convergent. O és que CiU no pot donar la seva versió? O és que no es pot estar en contra del tripartit? El DVD pot ser encertat o no encertat, però en cap cas és joc brut. Joc brut és tot un president llençant consignes engendrades al carrer Nicaragua.