Llamps i trons, d'una banda, i l'esfereïdor aspecte de la petroquímica tarragonina, de l'altra, no eren la millor benvinguda a la Pobla de Mafumet (Tarragonès), el poble escollit per Els Pets per presentar la seva primera gira per teatres del Principat. El gran xàfec que va caure contrastava amb la calidesa que es vivia dins del Casal Cultural de la vila. Una gira en què Els Pets fan el que ells anomenen terrorisme musical «sense coristes ni quartets de corda com fan en els unplugged, només rock and roll».

Com a vestuari per a aquesta gira, el grup de Constantí ha optat per bates de metge per donar una imatge de residents de la sèrie Anatomía de Grey, encara que Lluís Gavaldà podia acostar-se també al cèlebre Doctor Gregory House pels comentaris àcids i punyents: «Oi que ha quedat bé l'efecte dramàtic de la pluja? Ens ha costat una pasta!»; «porto barret perquè no em vegin la calba des de l'amfiteatre: sóc calb però també presumit»; «fer-nos grans ja no ens afecta perquè ja ho som»; «el gènere masculí és l'únic que amb quatre copes pensa que la cambrera s'ha enamorat d'ell»; «si Jiménez Losantos follés més no tindria tanta mala llet»; «aquesta cançó és nova i per això si m'equivoco no us n'adonareu» o «volíem acabar amb Pantalons curts i els genolls pelats, però no hem arribat a cap acord amb una empresa multinacional perquè repartissin batuts de xocolata». A més dels tres Pets i l'habitual teclista Joan Pau Chávez, a la banda hi ha entrat el guitarrista David Muñoz, líder del grup de rhythm'n'blues Gnaposs en substitució del gran Jordi Picazos, i l'encerten en incloure en aquesta gira Joan Aguilar, que amb els seus violins i mandolines dóna un aire diferent al repertori del grup.

L'escenografia simulava una sala d'estar, amb televisor, tauleta de nit, penjador per deixar les bates, un vell tocadiscos, dos quadres que servien de pantalles de vídeo i un telèfon que té el seu protagonisme propi a Vespre. El repertori va incloure novetats i sorpreses, com ara el fragment de Menuda de Serrat dins de Per què no véns i una versió de l'estàndard My funny Valentine, en que Lluís Gavaldà es va transformar en un creïble Elvis Costello. Les novetats van ser Pararà, una cançó enganxifosament pop al més pur estil Weezer i Cançó d'amor 398, una tendra balada. El grup recupera Gran a ritme de country, Aquest cony de temps sona més pausat i intimista, i amb un final que mescla A day in the life i Hey Jude dels Beatles. Porten Des del balcó de casa al terreny de Josh Rouse i l'imprescindible Bondia es renova amb un encertat pont instrumental amb mandolina. Un cançoner que admet noves lectures i que ja traspassa generacions.

La gira es tancarà el proper 21 de gener a Castellbisbal, però entremig Els Pets tindran temps per enregistrar les cançons del que serà els seu onzè disc i fins i tot de tocar a Mèxic DF el proper 19 de novembre. I qui els vulgui veure en format elèctric i animant qualsevol festa ho podran fer a partir de mitjan abril del 2007, quan el grup tornarà a sortir a la carretera en el seu format habitual.